Resultats de la cerca
Es mostren 3531 resultats
Cal·límac
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i erudit en llengua grega, un dels més destacats de la literatura alexandrina.
Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes ‘Taules’, catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior Escriví sobre els temes més diversos Barbarikà nómima ‘Costums dels pobles estrangers’, Ethnikaì onomasíai ‘Diverses denominacions ètniques’, etc La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques tradicionals De les seves obres només han estat conservats 6…
Antonio Marañón
Història
Guerriller absolutista.
Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves accions el…
Régine Crespin
Música
Soprano francesa.
Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que…
,
Jaume Gassull i Almenar
Literatura catalana
Poeta.
Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…
,
Sordel
Literatura italiana
Trobador italià en llengua provençal.
Després d’una joventut inquieta i esbojarrada, en la qual sembla que exercí de joglar, apareix a la cort veronesa de Riccardo di San Bonifazio embolicat en el rapte de la seva muller Cunizza da Romano, la qual cosa l’obligà a fugir d’Itàlia Després d’haver visitat les corts d’Alfons X de Castella i, probablement, la de Jaume I el Conqueridor, s’installà definitivament a la de Provença, on serví tant Ramon Berenguer IV com Carles d’Anjou, quan aquest s’emparà del comtat Al seu costat prengué part en la campanya d’Itàlia, on rebé, com a premi, alguns castells als Abruços Hom n'ha conservat unes…
Joan Francesc Baixas i Àrias
Teatre
Pintura
Pintor i director teatral.
El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també en la…
Climent Forner i Escobet
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon 1989, Carrer…
,
Jeroni Brasal Vera
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Defensa conegut amb el nom de Ricard Brasal , començà a la secció d’hoquei sobre patins del Rugbi Cornellà, on jugà fins el 1948 Després jugà al Casino L’Hospitalet 1948-53, el Club Patí Vic 1953-56, l’Arrahona de Sabadell 1956-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, i el RCD Espanyol des de la temporada 1960-61, amb el qual conquerí dues Copes d’Espanya 1961, 1962 i una de Catalunya També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1959 i campió del món 1960 Com a entrenador, debutà la temporada 1966-67 amb el Vilanova, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya…
Pierre Fournier

Pierre Fournier
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista francès.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu repertori habitual…
,
Pierre Soulages
Pintura
Pintor informalista, de formació autodidàctica.
Des del 1946 renuncià a tota figuració, i el 1947 tingué lloc la seva primera exposició La seva pintura es caracteritza pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició La seva pintura té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica És considerat un dels principals representants de l’ informalisme a França És autor dels 104 vitralls nous de l’església romànica de Santa Fe de Conques 1987-94 Des de l’…