Resultats de la cerca
Es mostren 2120 resultats
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…
Jaime Camino Vega de la Iglesia
Cinematografia
Director.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a…
Miquel Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista i activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Manuel Sacristán Luzón
Filosofia
Literatura
Pensador i escriptor.
Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…
Carles Rojas i Vila
Literatura
Escriptor en castellà i professor.
Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a…
,
Josep Maria Ainaud i de Lasarte

Josep Maria Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art Joan Ainaud i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…
,
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…