Resultats de la cerca
Es mostren 2434 resultats
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
Paràlisi facial
Patologia humana
Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses, perquè els impulsos nerviosos destinats a…
Castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
Situació Aixecat sobre la Roca Sobirana, aquest castell, situat prop la Seu Vella, domina tota la ciutat ECSA-XGoñi Aquest castell és situat al punt culminant del turó de la Seu Vella, al lloc anomenat antigament la Roca Sobirana, que serveix de base a l’edifici, a gairebé 100 m sobre el nivell del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Història Les primeres referències històriques sobre aquest castell són d’època islàmica Hom sap que vers l’any 883 el cap de la Frontera Superior, Ismā’īl ibn Mgsa, reedificà novament el castell i fortificà tota la ciutat En conquerir-se Lleida l’any 1149,…
Els gobiesociformes: xucladits
Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
fura

Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
avantcambra
Tecnologia
Cambra auxiliar de petit volum en la qual, en els motors amb precombustió, desemboca l’injector; comunica amb la cambra de combustió a través d’uns forats de secció petita o d’un conducte relativament estret, i és allotjada, generalment, a la culata.
En els motors dièsel, l’avantcambra alenteix la combustió tot evitant cops bruscs al sistema biela-manovella i al cigonyal, augmenta la turbulència dels gasos produïts a la precombustió i millora la dispersió del combustible Sol anar proveïda d’una bugia d’incandescència que facilita l’engegament del motor En els motors de gasolina, l’avantcambra rep la fracció més enriquida de la mescla que, un cop encesa, fa cremar sense dificultat la mescla empobrida de la cambra principal d’aquesta manera s’eviten els perills d’autoencesa i detonació L’avantcambra és anomenada també cambra de precombustió
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom (villa Sedis o Sedes Urgelli).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant Esteve, del Sant…
Tràcia
Geografia històrica
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
