Resultats de la cerca
Es mostren 3280 resultats
dia del Senyor
Cristianisme
Traducció literal de l’expressió llatina dies dominica amb què era conegut el dia de la resurrecció de Jesús, i de la qual derivà el mot diumenge
.
setè art
Cinematografia
Art cinematogràfic; aquesta expressió fou introduïda per Ricciotto Canudo el 1914, el qual definí el cinema com «l’art plàstica en moviment que compendia totes les arts».
locució adverbial
Gramàtica
Expressió fixa d’una llengua que equival a la categoria d’adverbi i té també funció adverbial: al bell mig, a correcuita, si fa no fa, etc.
És anomenada també frase adverbial
alla turca
Música
Expressió de caràcter descriptiu utilitzada en aquelles peces la instrumentació o el caràcter de les quals vol imitar el de la música militar turca (música dels geníssers).
WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres que incorporen…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat individual de l…
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…