Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
pròtesi
Arquitectura
Petit espai construït al costat de l’absis principal de moltes esglésies primitives, i encara actualment a les esglésies de ritu bizantí, generalment a la banda esquerra (o costat nord), formant un absis menor, on els fidels dipositaven les ofrenes, que eren preparades amb vista a la missa.
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
tub
Tub d’acer
Tecnologia
Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, de goma, etc., més llarg que ample, que, formant part generalment d’una conducció, serveix per a conduir o transportar gasos, líquids o matèries pulverulentes i per a molts altres usos.
Els tubs metàllics poden ésser fabricats corbant la planxa fins a donar-li forma cilíndrica i soldant les vores tub amb costura o tub amb soldadura , o bé poden ésser obtinguts directament pel buidatge del metall en motlles, per laminatge d’un lingot buit o per extrusió
deslocalització
Química
Tipus de distribució electrònica —en una molècula, un ió o un radical— segons la qual certs electrons π no són entre dos nuclis formant enllaços dobles, sinó que hom pot considerar que són en orbitals moleculars resultants de la combinació d’orbitals atòmics provinents de tres àtoms o més.
Els sistemes aromàtics aromàtic són exemples típics de deslocalització electrònica benzè La deslocalització disminueix l’energia total de la molècula en una quantitat anomenada energia de deslocalització , equivalent a l’energia de ressonància
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…
Els solenogastres
Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…
El nanoplàncton silici i organicosilici
Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant…
ofidis
Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…