Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Uzeir Abdul Hussein Gadžibekov
Música
Compositor, musicòleg i professor àzeri.
S’inicià com a cantant i instrumentista professional de música folklòrica, i el 1905 es traslladà a Bakú, on treballà com a periodista, professor i traductor Parallelament s’anà formant en la música de manera autodidàctica El 1907 compongué l’òpera Leili e Medžnun , que suposà l’inici de la seva trajectòria compositiva Deixeble a Moscou de N Ladukhin 1911-12, el 1913 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià harmonia amb V Kalfati Fou en aquesta ciutat on compongué la comèdia musical Aršin mal-alan 'Comerciant per amor', en què exposà algunes reflexions sobre la societat…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…
El Gato Montés
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 102 min., dirigida per Roser Pi i Brujas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Star Film Madrid REFERENT LITERARI El drama líric homònim 1916 de Manuel Penella GUIÓ RPi FOTOGRAFIA Issy Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Henri Boulanger MUNTATGE Ismael Nieto MÚSICA MPenella SO René Renault, Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Pablo Hertogs Juan, Juanillo Valenzuela, María del Pilar Lebrón Soledad, Soleá , Vargas, Víctor Miguel Merás Rafael, El Macareno , Mapy Cortés Solilla, Joaquín del Valle Caireles, Juan Baraja Tío Pesuño, Consol Company Frasquita, Paco Hernández Paco Antón, José de Rueda Hormigón, Enrique Castellón Juan…
Felip d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (Felip III: 1701-23).
Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…
Simó Salvador
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era doctor en dret per Bolonya i el 1395 entrà al servei de Benet XIII a Avinyó Entre els anys 1397 i 1408 féu d’ambaixador directe seu a Roma, en quatre ocasions, per a obtenir una entrevista del papa de Roma amb Benet XIII, cosa que mai no aconseguí Es trobava a Avinyó durant el setge francès 1398-99 i en el confirmament del papa 1399-1403 que acabà amb la seva fugida a Castellrenard Durant la residència a Perpinyà, sobretot en el concili del 1408, continuà les seves gestions pacificadores i en pro de la unió, fins el 1412, que se n'anà amb Benet XIII a Peníscola A partir d’aquest moment s’…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració monàrquica…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la…
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…