Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
Sant Pere de Vallcàrquera (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal Mapa L37-14364 Situació 31TDG409198 El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró Passada la font del Molí, es troba l’església Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró MAB Història És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall…
Jaciment arqueològic de Flix (Balaguer)
Art romànic
Situació Trull número 2, que té una capacitat de 1 746 litres, excavat en un gran bloc monolític de pedra JI Rodríguez El lloc de Flix pertany al terme municipal de Balaguer, però forma un enclavament territorial entre els municipis de Cubells i la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG275311 Flix és situat prop de la fita del km 9 de la carretera local que de Balaguer es dirigeix cap a Agramunt Història Les primeres referències de Flix posen en relació aquest indret amb la campanya militar del comte Ermengol IV d’Urgell per envoltar la ciutat musulmana de Balaguer, d’ençà del 1080…
Casa d’Albesa o mas Albesa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici J Bolòs Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver Al voltant del mas hi ha una clariana de camps Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila…
John Taverner
Música
Compositor anglès.
Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Santa Eugènia de Berga

Aspecte de l’església de Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a la plaça Major de la població.
L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al…
Santa Maria de la Garriga (Ribesaltes)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església, centre d’una antiga explotació cistercenca, amb el seu absis transformat per l’obertura d’un gran finestral gòtic ECSA - JL Valls És situada al mas de la Garriga, al nord-est del terme, a l’esquerra de l’Aglí, on hi havia hagut l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Mas de la Garriga Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 42,6” N - Long 2° 54’ 10,2” E Aquesta església és a la vora de l’actual carretera N-117, a la seva intersecció amb un camí antic que segueix la riba esquerra del riu Aglí fins al lloc de Ribesaltes, passant al llarg d’unes ruïnes d’…
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
El tabac com a droga
El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals, perquè els…
baix continu
Música
Línia ininterrompuda del baix instrumental que s’estén durant tota l’obra, d’on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.
A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…