Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
Algerri

El poble d’Algerri, a la Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
Cristóbal de Morales
Música
Compositor andalús.
Vida Un dels polifonistes ibèrics més importants i amb més projecció arreu d’Europa i a l’Amèrica colonial, i sense cap mena de dubte el més significatiu de l’escola andalusa del segle XVI La seva obra tingué una àmplia difusió i pervisqué llargament després de la desaparició del compositor Els seus contemporanis el tingueren en gran consideració, i durant molt de temps un gran nombre de tractadistes, com ara Juan Bermudo, Francisco Montanos, Ludovico Zacconi, Giovanni Maria Artusi, Adriano Banchieri, Pietro Cerone, Athanasius Kircher i, fins i tot, Antoni Soler i Andrea Adami da Bolsena o el…
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,
La canònica de Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art gòtic
L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…
El Cisma d’Occident
El Cisma d’Occident L’any 1378 se celebrà a Roma un conclave per a escollir el successor del papa Gregori XI, ciutat a la qual la cúria pontifícia havia volgut retornar després del llarg període d’estada a Avinyó L’elecció recaigué en l’italià Urbà VI, que es demostrà molt poc hàbil per a pacificar les tensions entre els cardenals Tretze d’aquests cardenals que havien participat en l’elecció, tots els francesos, tres d’italians i l’aragonès Pedro de Luna, es van retirar a Fondi i, després de declarar que l’elecció d’Urbà VI havia estat coaccionada pel poble de Roma, que exigia un papa de la…
Marc de Vilalba, abat de Santa Maria de Montserrat (1413-1416)
El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina