Resultats de la cerca

Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs de Sant Pere de les Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja de Sant Joan de les Abadesses i abadessa de Sant Pere de les Puelles

Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau imperial El seu…

Amb un mes de retard entra en vigor la nova Comissió Europea sorgida de les eleccions del maig del 2019, que presideix l’alemanya Ursula von der Leyden El motiu del retard és el rebuig del Parlament Europeu a tres dels candidats a comissaris Dels membres del nou organisme cal destacar-ne els vicepresidents executius Frans Timmermans Països Baixos, Margrethe Verstager Dinamarca, Valdis Dombrovskis Letònia, que repeteixen legislatura, i el vicepresident i Alt representant de la Unió Europea Josep Borrell Espanya

Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió

Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf 1015, i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui 1023 Morí en lluita contra els sarraïns És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…