Resultats de la cerca

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…

Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…

Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Alt Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de Comunicació La comarca de l’Urgellet o de l’Alt Urgell comprèn, geogràficament i econòmicament parlant, quatre zones ben diferenciades la part alta, poc poblada, típicament muntanyenca, que correspon a la zona del Pirineu axial la zona intermèdia o depressió, la més poblada i que s’estén a banda i banda del cursos fluvials els relleus pre-pirinencs, amb els estrets congostos on l’assentament humà és minso a causa de la pobresa de la zona i, finalment, la zona baixa, fora ja del…

Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…

Obres generals de consulta Bannerman, DA i WM Bannerman 1983 "The birds of the Balearics" Croom Helm Ltd London 230 pp Bauer, KM, UN Glutz i E Bezzel eds 1966-82 "Handbuch der vögel mitteleuropas" 11 vol Akademische verlagsgesellschaft Wiesbaden Bernis, F 1966-71 "Aves migradoras ibéricas" 7-8 fasc Sociedad española de Ornitología Madrid Bernis, F 1980 "La migración de las aves en el estrecho de Gibraltar I Aves planeadoras" Universidad Complutense Madrid 481 pp Blondel, J i P Isenmann 1981 "Guide des oiseaux de Camargue" Ed Delachaux et Niestle Neuchâtel 344 pp Brunn, B i A Singer 1980 "Guía…

El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…

Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…