Resultats de la cerca

El 1928 la seva família s’establí a Olot A partir del 1940 és forma a l’Escola de Belles Arts, on del 1953 al 1975 fou professor de perspectiva i dibuix artístic Acabats els estudis, treballà un temps al taller d’estatuària religiosa l’Art Cristià, però poc després es decantà definitivament per la pintura El 1947 guanyà el segon premi de dibuix i pintura del Concurs Juvenil de Girona, el 1962 la Medalla d’Argent de l’Escola de Belles Arts i l’any 1976 fou seleccionat per la Fundació Herbert d’Uckermann a la mostra d’art català de Grenoble La seva obra és bàsicament paisatgística…

Graduat en història al College of William and Mary of Virginia 1965 i a la Universitat d’Indiana 1966, el 1974 es doctorà en història de Rússia i de l’URSS a la Universitat de Georgetown Durant la seva etapa d’estudiant 1966 s’incorporà a la Central Intelligence Agency CIA, on treballà com a analista durant més de vint-i-cinc anys i del qual fou sotsdirector de 1982 a 1986 El 1987 el president Ronald Reagan el proposà com a director de la institució, però arran d’una investigació del Congrés en l’afer Iran-Contra popularment conegut com a ‘Irangate’, retirà la candidatura El 1991 li fou…

Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el candidat…

Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona ARGUMENT JBrossa, PPortabella FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Enric Lahosa assessor MUNTATGE Miquel Bonastre MÚSICA I SO Carles Santos INTERPRETACIÓ Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Fred Williams ESTRENA 14041985 en català, per TV Sinopsi Film rodat en parallel a una enèsima versió de Dràcula , signada pel prolífic Jesús Franco, i que constitueix una reflexió metacinematogràfica i el revers lliure, entre la desconstrucció i el poema visual, d’una…

A l’edat mitjana, el cant gregorià exigia un director que guiés els executants amb senyals convencionals de la mà quironomia La varietat rítmica de les obres polifòniques exigí també un director que portés el compàs amb la mà, amb cops de peu o amb una vara amb què picava a terra La pràctica del baix continu permetia que la direcció fos a càrrec d’un executant, normalment el clavecinista en les representacions d’òpera, el director guiava els cantants des del clavicèmbal En l’orquestra simfònica, solia dirigir el primer violinista —això es manté encara avui en molts conjunts de cambra—, però…

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor…

Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros El 1961 estrenà la primera comèdia,  Come Blow Your Horn El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park 1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967 Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols , un dels seus collaboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema El 1965 estrenà…

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag…

Membre del Partit Demòcrata , poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam , i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter 1977-81, hi fou assistent per…