Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
coll Virolet
El coll Virolet (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Collada
Coll de la serra del Verd, que marca la línia divisòria dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
Castell de les Sitges (Torrefeta)
Art romànic
Situació Castell constituït per una torre del segle XIII i una muralla que l’encercla que es pot datar al segle XIV ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat al veïnat de les Sitges, avui deshabitat, a l’E de Palou de Sanaüja Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Si seguim la carretera L-313 que va de Guissona a Ponts, a poc més d’1 km del trencall de Florejacs, en uns revolts, surt a mà esquerra una pista de terra ampla, que es dirigeix cap al N-W Uns 700 m després, surt també a mà esquerra un camí bo que, seguint la direcció S, ens portarà fins al veïnat de les Sitges JRG-DRR-JIR-JMT Història El…
Castellar de la Ribera

El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
cap del Verd
El cap del Verd des del camí del coll Virolet (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim més alt (2.283 m) de la serra del Verd, a la confluència dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès), Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
Sant Romà de Sisquer (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est, única part visible d’aquest edifici, envoltat per altres construccions tardanes ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sisquer, sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG740786 Història El castell de Sanctum Romanum vinculat al topònim de la vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107, en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de…
Sant Sadurní de la Salsa (Bassella)
Art romànic
Situació Bonica església que presidia el nucli històric de la Salsa, avui dia agregat d’Ogern ECSA - F Tur L’església és dalt d’un tossalet que domina la vall, al costat del cementiri Al seu voltant es conserven vestigis de tombes antropomorfes Mapa 34-12291 Situació 31TCG630552 S’arriba a aquesta església passat una mica més d’1 km des d’Ogern per una pista que segueix parallela el riu Baell Ogern és una població situada al quilòmetre 20 de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada MLlC-JAA Història L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir…
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Formació ultracatalanista de caire electoral, activa entre el 1931 i el 1936.
Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…
Sant Pere de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Església parroquial de Lavansa, amb l’absis renovat i cobert a la mateixa altura que la nau ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al cementiri del veïnat de les cases de Sant Pere, situat sobre la pista que porta de Sorribes a Ossera, passant per Padrinàs JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG761768 Història En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en fer la relació de les parròquies de la vall de Lavansa, s’esmenten “ Banieras et Eterrito vel Spelunka, atque Uuardia, sive Fraxano et Corneliana atque Jausa, vel Tuxen” L’any 1973, quan es produí la unió dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina