Situació
Bonica església que presidia el nucli històric de la Salsa, avui dia agregat d’Ogern.
ECSA - F. Tur
L’església és dalt d’un tossalet que domina la vall, al costat del cementiri. Al seu voltant es conserven vestigis de tombes antropomorfes.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG630552.
S’arriba a aquesta església passat una mica més d’1 km des d’Ogern per una pista que segueix paral·lela el riu Baell. Ogern és una població situada al quilòmetre 20 de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada. (MLlC-JAA)
Història
L’antic lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir de Sant Andreu de Tresponts d’un alou “in kastrum Salsa vel in suos fines”.
L’església de Sant Serni o Sant Sadurní fou objecte d’una deixa testamentària l’any 1094. Posteriorment, l’any 1133, el bisbe d’Urgell feia donació de l’església de Sant Sadurní de la Salsa a l’església de Santa Maria de Solsona; aquesta dependència queda reflectida en diversos documents del segle XII. Posteriorment la Salsa, juntament amb Ogern, formaren una baronia, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, mentre que el 1831 era senyoria dels Teixidor.
L’església de Sant Sadurní, supeditada a la parròquia d’Ogern, depèn del bisbat de Solsona. (MLIC)
Església
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, i capçada per un absis de planta semicircular que s’obre directament a la nau. Els arcs torals no es distribueixen de forma simètrica dins la nau, sinó que s’acosten a l’absis.
L’absis té una finestra, de doble esqueixada, centrada. Hi ha una altra finestra també de doble esqueixada a la façana meridional, prop de l’absis. Ambdues són les úniques obertures visibles del temple.
La porta s’obre al mur meridional. A la llinda hi ha la data del 1680, decorada amb senzilles motllures, moment en el qual es devia reformar, probablement en el mateix instant que es construïa una capella adossada al cantó nord de la nau, de cara a la porta.
El campanar és una senzilla espadanya de doble forat situada damunt del frontis de la nau. L’aparell és de carreus, de pedres desiguals i sense escairar travades amb argamassa de calç, a excepció de les que formen els arcs torals, que són més grans i escairades. L’interior de l’església ha estat repicat a consciència i en excés, deixant les juntures buides.
L’edifici, que es conserva en bon estat, correspon bastant clarament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, encara fortament empeltades dels tipus constructius característics del segle XI. (MLIC-JAA)
Tombes
Una de les tombes antropomorfes excavades a la roca conglomerada que envolta l’església.
ECSA - V. Roca
A la part exterior de l’absis de l’església de Sant Sadurní hi ha un conjunt de tombes antropomorfes excavades damunt la roca conglomerada. Es veuen vuit sepultures, però segurament no són totes les que s’hi excavaren. Algunes s’amaguen sota la paret del cementiri que hi ha al costat. Gairebé totes, almenys les de llevant, estan lleugerament inclinades, possiblement per a desviar l’aigua. Actualment n’hi ha que estan força malmeses. Moltes han sofert un fort desgast per l’acció dels agents metereològics i pel tipus de roca sobre la qual són situades. No obstant això, les més ben conservades permeten saber la forma que devien tenir. Aquestes sepultures són antropomorfes, amb el cap diferenciat, i per les mides hom creu que corresponen a adults. La més ben conservada, situada a la part de llevant de l’església, té el cos amb forma trapezoïdal, amb 20 cm d’amplada a la part dels peus i 42 en les espatlles. La llargada, incloent-hi el cap, és de 175 cm. El cap, diferenciat en la capçalera, té 28 cm d’alçada per uns 20 d’amplada.
Aquesta necròpolis, sense realitzar-hi una excavació, és difícil de datar. Cal assenyalar, però, la relació amb l’església. També podem dir que són semblants a les que es troben al costat de l’església pre-romànica d’Ansamora a Castellnou de Basella, indret no gaire llunyà. D’altra banda, un document del 1025 afirma l’existència d’un castell en aquest indret. Per tots aquests motius i per la tipologia de les sepultures (BolòS-PagèS, 1982, pàgs. 59-97), aquesta necròpolis es pot datar entorn de l’any 1000. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1977, pàg. 60; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1139; Gran geografia comarcal de Catalunya, 1984, vol. 16, pàg. 115.