Resultats de la cerca

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…

L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut…

El conjunt monàstic El monestir, que sembla tenir els orígens al segle XI, respon a un conjunt de construccions bastides i reformades en diverses etapes que es palesen tant en l’arquitectura com en els elements ornamentals Consta d’una església, situada al nord, amb un gran campanar de torre al costat sud-est, i un claustre, adossat al sector sud de l’església i a unes cases modernes que probablement han substituït antigues dependències monacals L’església L’edifici que podem visitar és el resultat de les reformes realitzades després del 1380, durant uns treballs que afectaren l’antic temple…

Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan segle XIX

L’edifici L’església de Sant Miquel del Fai és l’església troglodítica més gran del país Es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, situada als peus i a continuació de l’església L’edifici fou ampliat i modificat en època gòtica, però conserva d’època romànica bona part de la façana sud En aquest mur s’obre la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada per una arquivolta i dues columnes amb capitells senzills decorats amb relleus de motius vegetals A banda i…

L’any 1757, ingressà a l’orde al convent de Reus i posteriorment passà al convent de Barcelona El 1770 el destinaren a la Nova Espanya actual Mèxic, al Collegi Apostòlic de Missions de San Fernando, a la ciutat de Mèxic El 1771 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia, als Estats Units, on s’integrà a la missió de San Diego, d’on , més tard, fou destinat a l’històric presidi californià de Monterey El 1772 Juníper Serra nomenà Juncosa i Josep Cavaller, també català, els primers missioners de la missió de San Luis Obispo, fundada aquell mateix any, però l’any següent es traslladà a la…

Fou deixeble de Joan Crisòstom Ripollès i exercí com a mestre de capella a Olot des del 1739 fins a la seva mort Compongué 48 obres religioses catalogades per Francesc Bonastre, entre les quals destaca un Stabat Mater 1742, barroc, amb influències de l’estil concertant italià

En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de Tarragona, al de la…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el nom de Roca…