Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
tapat
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla rematat per una tapa mòbil.
De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar tant de fusta…
Llucia Ramis i Laloux
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona 1999, ha treballat a la ràdio, a la televisió, a la revista literària Quimera com a redactora en cap, al Diario de Mallorca i collabora en la secció de cultura a l’edició catalana d’ El Mundo El 2008 publicà la seva primera novella, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys , a la qual seguiren Egosurfing 2010, novella sobre el món de les xarxes socials amb la qual guanyà el premi Josep Pla, i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes 2013 El 2018 guanyà el premi Anagrama de novella amb Les possessions , de…
llei de Coulomb
Física
Llei fonamental de l’electroestàtica.
Segons la qual dues càrreges elèctriques puntuals i estacionàries s’atreuen o es repelleixen, segons que siguin iguals o diferents llurs signes, amb una força mútua dirigida seguint la recta que les uneix i proporcional al valor de les càrreges i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa En el buit, l’expressió vectorial de la llei de Coulomb és F =1/4πε 0 qq'/r 3 r , on, escollida q com a referència, F és la força experimentada per q ', ε 0 és la permitivitat del buit, r el vector que uneix q amb q' , i r el seu mòdul Si les variables són expressades…
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…
Fluvià

Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…
el Roser
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Ciutadilla (Urgell), les restes del qual es troben al peu del poble, a prop d’1 km i a poca distància de la carretera, a la part de ponent.
La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un…
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds…
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius
quadrar
Determinar el valor del costat d’un quadrat equivalent en àrea (a una figura donada) (quadratura del cercle).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina