Resultats de la cerca

No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit tradicional del…

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…

Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va dotar Santa…

El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué la resolució d…

Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa Maria de la…

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, entre les…

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…

Aquesta torre es troba sobre el poble de Queralbs, i al comtat de Cerdanya Mai no degué ésser un castell termenat, ja que en la documentació conservada de Queralbs no apareix esmentat cap castell Per tant, devia ésser una torre de vigilància o guàrdia, com generalment tenien els darrers pobles de les valls, amb la missió de controlar els camins que portaven cap a les valls veïnes El lloc de Queralbs és documentat a partir de l’any 938, quan en el testament d’Aureça, monja, aquesta deixà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on segurament professà, diversos béns, alguns dels quals eren…