Resultats de la cerca
Es mostren 557 resultats
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
Sant Joan de Sessué
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida Mapa 31-9 179 Situació 31TBH927142 L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova JBP Història Les referències històriques de Sessué són exigües En principi, com a lloc de…
Sant Cebrià de la Móra (Tagamanent)
Art romànic
Situació Capçalera modificada per dues capelles laterals d’aquesta antiga parròquia situada en un pendent del pla de la Calma M Anglada L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra queda per sota del pla de la Calma, a 950 m d’altitud, al vessant de tramuntana que aboca les aigües a la riera de l’Avencó o de Picamena Mapa L37-14364 Situació 31TDG428266 Hi ha dues pistes bones per anar-hi La primera surt d’Aiguafreda en direcció llevant pel carrer de l’Avencó i segueix la riera del mateix nom que passa per Sant Salvador i Sant Miquel, ja esmentades en el terme municipal d’Aiguafreda, fins a…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’…
El massís del Montgrí
La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…
Morell xocolater
El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara que molt escàs, hi és…
Sant Jaume del Barretó o de Montbac o de Bonbac (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…
Sant Jaume de la Móra (Granyanella)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des de la part sud-est, aquesta antiga sufragània de Granyanella, amb l’absis mig tapat per la sagristia tardana ECSA-M Catalán L’església sufragània de Sant Jaume és situada a l’entrada del poble de la Móra, aïllada i amb l’àmbit de l’antic cementiri, ara convertit en plaça, a migjorn Mapa 34-15 390 Situació 31TCG496128 Venint de Cervera i anant cap a Tàrrega per la carretera N-II, a uns 6 km s’agafa una pista a mà esquerra en direcció sud que en 1 km ens porta a la Móra XSB Història Aquesta església fou sempre una sufragània de Sant Salvador de…
Corriol pit-roig
L’aspecte del corriol pit-roig Eudromias morinellus és prou diferent del dels altres corriols, del gènere dels quals Charadrius fou separat temps enrere després d’haver-hi estat assimilat durant molts anys En efecte, és més estilitzat i gros 20-22 cm i té, a l’estiu, un plomatge virolat, com mostra la fotografia a l’hivern és tot ell grisenc Oriol Alamany La nidificació d’aquest rar limícola es comprova cada any, des que fou descoberta el 1980 Noves dades amplien les localitats pirinenques de cria, i hom pot suposar que diverses parelles es distribueixen per l’Alta i la Baixa Cerdanya,…
Torlit
El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina