L’aspecte del corriol pit-roig (Eudromias morinellus) és prou diferent del dels altres corriols, del gènere dels quals (Charadrius) fou separat temps enrere després d’haver-hi estat assimilat durant molts anys. En efecte, és més estilitzat i gros (20-22 cm) i té, a l’estiu, un plomatge virolat, com mostra la fotografia; a l’hivern és tot ell grisenc.
Oriol Alamany.
La nidificació d’aquest rar limícola es comprova cada any, des que fou descoberta el 1980. Noves dades amplien les localitats pirinenques de cria, i hom pot suposar que diverses parelles es distribueixen per l’Alta i la Baixa Cerdanya, Andorra i el N de l’Urgell, com a mínim. És possible que es tracti d’una espècie més nombrosa com a reproductora, ja que la dificultat de visitar els prats alpins on viu fa pensar que moltes parelles poden passar desapercebudes; no obstant això, molt probablement deu ser una espècie ben escassa.
És un ocell estival i, sobretot, un migrador tardorenc el pas del qual té lloc principalment entre la tercera setmana d’agost i mitjan octubre, amb un flux màxim al final d’agost i mitjan setembre. De les citacions recollides, 13 s’efectuaren l’agost, 10 el setembre i 4 l’octubre. El novembre existeix una única citació, molt aïllada, de diversos exemplars al delta del Llobregat el 24.11.61. Amb prou feines existeixen dades de migradors primaverals; la citació de 2 exemplars al Vallès Occidental el 22.02.80 permet de suposar que la migració primaveral ja es duu a terme cap al final de febrer, i si hom té present que cap al final de maig les parelles es disposen a criar, es pot esperar que el retorn es produeixi entre el març i l’abril, principalment.
És en migració autumnal quan hom pot veure’ls amb més facilitat i gairebé a qualsevol indret. Individus migradors, segurament extraviats, es veieren a Mallorca al final de l’agost de 1973 i un exemplar esgotat fou anellat als Columbrets l’octubre de 1972. Se’n detecten regularment en terres continentals, si bé en un nombre petit travessen els Pirineus i esdevenen rars cap a l’E (cap als Pirineus orientals) i cap al S. És citat irregularment a la meitat nord de Catalunya, i la localitat més meridional és el delta del Llobregat. Un cas excepcional és el pas regular de migradors aïllats o en petits grups detectat al Vallès Occidental en el decurs de la darrera setmana d’agost i la primera quinzena de setembre de l’any 1980; en aquesta comarca ja havia estat observat un cop cada mes l’any anterior. Al País Valencià el corriol pit-roig és catalogat com a migrador molt rar; la informació existent és minsa i no ha estat mai citat al sector meridional.
Els Països Catalans es veuen afectats, sens dubte, per l’intens pas que té lloc a través d’Aragó i dels Pirineus centrals (s’han arribat a veure concentracions de més de 2000 ocells). La fenologia de la migració tardoral és sensiblement igual a tots aquests sectors geogràfics i a d’altres localitats mediterrànies, com ara la Camarga, cosa que indica una sincronia en el pas i, possiblement, un origen comú a totes elles.