Resultats de la cerca

L’ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l’antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades” Ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV Segons Lluís Constans, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407, el vicari general del papa Luna Benet XIII, Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia…

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…

Hom ha observat blocs de més de 800 m 3 transportats al llarg de més de 1 000 km Els solcs que a vegades han generat sobre el sòcol rocallós permeten de reconstruir els cursos de les glaceres extingides

Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…

Entre les dues serres discorre el riu de Sella, que conflueix dins el terme amb el riu de Relleu i forma al límit amb el de la Vila Joiosa el pantà d’Amadòrio 12 milions de m 3 el 1969 Una bona part del territori 1 597 ha són erms o pasturatges i la pineda cobreix 40 ha El secà 440 ha té una tercera part de garroferar i una altra gairebé abandonada El reg de peu abasta 90 ha d’horta llimoners i tarongers La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina malgrat que els darrers anys ha experimentat una lleugera recuperació gràcies a…

La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…

Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i…

Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta data que el…