Resultats de la cerca

Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…

Situació Vista general de l’indret de Juegues Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues J Castellví La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 18” N - Long 2° 59’ 3,6” E S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles La mota és pocs metres a l’oest…

El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Famós crani de l’home de Talteüll, que visqué entre 350 000 i 450 000 anys enrere, trobat a la cova de l’Aragó, en un territori inicialment del Perapertusès, ara unit al Rosselló J Abélanet La prehistòria i la història antiga de la Fenolleda i la veïna comarca del Perapertusès estan íntimament relacionades Per això hem optat per estudiar-les conjuntament, tot incloent els jaciments dels municipis de Vingrau i Talteüll amb el famós jaciment de la cova de l’Aragó, ara de la comarca del Rosselló, però que havien format part del…

Situació Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell Mapa 33-13328 Situació 31TCG367384 Per a anar-hi cal prendre una pista, parallela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir per una pista que arriba…

Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…

Situació Aspecte d’aquest petit temple, antiga parròquia rural, restaurat fa pocs anys ECSA - JL Valls És situada a l’antic lloc desaparegut de Vila-rasa, al nord-oest del poble de Sant Cebrià, prop de la carretera d’Alenyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 52,2” N - Long 2° 59’ 46,8” E A 1 km al nord de Sant Cebrià per la carretera D-22 es troba un trencall, a mà dreta, que porta a aquesta església Història La localitat de Vila-rasa, completament desapareguda a excepció de l’església, és esmentada des del 904 Al segle X alguns propietaris aloers cediren o llegaren a l’església d’Elna una…

Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla

Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…

Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…