Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Necròpoli dels Vilassos del mas Formiga (Torrefeta)
Art romànic
Situació Dues tombes d’adults excavades a la pedra del conjunt que forma aquesta necròpoli ECSA-J Oliva i J Ros Aquesta necròpoli és situada a uns 100 m del mas Formiga, al nord-oest de Selvanera, just en un aflorament de cinglera que toca al torrent de Granollers, en un espai obert amb vegetació de matoll, repartida en dos sectors separats per un camp de conreu Mapa 34-13 329 Situació 31TCG553341 Per a arribar-hi des de Guissona, cal seguir la carretera L-313 fins a la cruïlla de Sanaüja, on agafarem la carretera L-314, i després de gairebé 2 km, un cop passada la cruïlla que mena a…
Les tafrinomicètides
Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…
Reietó
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’…
mugró
Anatomia animal
Papil·la situada al centre de l’arèola mamària, de forma cònica o cilíndrica, amb l’extremitat lliure arrodonida, amb solcs i arrugues en la seva superfície i petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors.
cistocarpi
Botànica
Coberta en forma d’urna arrodonida, amb una obertura apical, que es forma en alguns rodòfits per proliferació de les cèl·lules que recobreixen el procarp, després de la fecundació, i que envolta el gonimoblast.
Els cofres
Art gòtic
D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…
glicimeris
Malacologia
Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis de la família dels glicimèrids, que atenyen de 2,5 a 5 cm, amb la conquilla de color bru, grossa i arrodonida (equivalvats), i el cos allargat.
Habiten a uns 20-25 m de profunditat a totes les mars, i algunes espècies són fòssils del Pliocè
camosa
Agronomia
Dit d’una varietat de poma de mida mitjana o grossa, de forma arrodonida i una mica aplanada; la pell és de color groc clar, lleugerament rosat, i la polpa és molt dolça i olorosa.
Madura d’octubre a desembre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina