Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Josep Aparici: un personatge rellevant i complex
Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…
Verntallat, cabdill remença
Pagès i homes lluitant, Roman de la Rose , sd BUV / GC Francesc de Verntallat, el líder del moviment de revolta camperola catalana del segle XV, era un fadristern del llinatge de la força de Verntallat, a la Garrotxa Dirigí les lluites dels pagesos en la major part del conflicte agrari català, sobretot des del 1462 fins al 1475 Els seus orígens familiars provenien de la petita noblesa rural, en contacte estret amb les capes més altes del camperolat i ofegada econòmicament, com tants altres pagesos, per la crítica situació del camp català a la darreria de l’edat mitjana Ell fou…
Castell de Castellciutat (la Seu d’Urgell)
Art romànic
L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…
Castell d’Aguilar (Tuissan)
Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…
Aribau, un mite discutit
Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Editorial
Publicacions periòdiques
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Escriptor, editor, bibliòfil, empresari i arqueòleg.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…
, ,
Història general del Regne de Mallorca
Historiografia catalana
Primera història de Mallorca elaborada per Joan Baptista Binimelis i Garcia.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita el 1593 en català i traduïda pel mateix autor al castellà el 1601 Es tracta del primer relat cronístic de la història de Mallorca, que fou encarregat pels jurats illencs, tot i que després el text no fou publicat La crònica pretenia oferir una evolució lineal i seqüenciada de la història illenca des dels orígens remots fins a l’època en què fou escrita acaba amb el regnat de Felip II Binimelis completà l’obra amb altres aspectes d’interès narratiu organització eclesiàstica, estructures de poder, descripció geogràfica, principals personatges de la…
La invenció de la tradició republicana
Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…
L’avenç del pensament teològic
Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina