Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…
gregarines
Protistologia
Ordre de protozous de la classe esporozous que atenyen de 7 a 5 000 μ i són paràsits del tub digestiu o de la cavitat celòmica d’invertebrats, particularment d’artròpodes i d’anèl·lids.
Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades
fungia
Zoologia
Gènere d’antozous hexacoral·laris de l’ordre dels madreporaris, de la família dels fúngids, que inclou pòlips solitaris que atenyen fins a 25 cm de llarg; són de poca alçada i de forma discoide.
El nombre de septes és molt gran, i el fet que tots convergeixin cap al centre fa que el pòlip, mirat per sobre, s’assembli a la cara inferior d’un bolet Habita a les mars càlides
glicimeris
Malacologia
Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis de la família dels glicimèrids, que atenyen de 2,5 a 5 cm, amb la conquilla de color bru, grossa i arrodonida (equivalvats), i el cos allargat.
Habiten a uns 20-25 m de profunditat a totes les mars, i algunes espècies són fòssils del Pliocè
galeopitec
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels dermòpters de la família dels cinocefàlids, que comprèn dues espècies (C. volans i C. variegatus), que atenyen uns 40 cm i es caracteritzen per la presència de patagi
.
Habiten al SE d’Àsia i a Indonèsia
lagomorfs
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, molt afins als rosegadors, que atenyen entre 12 i 75 cm de llargada, segons les espècies, de cua curta o nul·la, potes amb ungles i pelatge dens.
De marxa plantígrada, tenen les potes posteriors generalment més llargues que les anteriors, per tal de facilitar el salt La dentadura, molt especialitzada, presenta dues incisives a la mandíbula inferior i quatre dues al davant i dues al darrere a la superior No tenen ullals, i el nombre de premolars i molars és, respectivament, de tres i dues a la mandíbula superior i de dues i dues a la inferior Les incisives són de creixement continu, i entre aquestes i les premolars hi ha un espai anomenat diastema El règim alimentari és estrictament herbívor El cervell és lissencèfal, l’estómac presenta…
lacèrtids
rèptil escatós saure lacèrtid: llargandaix comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures que atenyen uns 10-70 cm de longitud, amb el cos llarg i àgil, les extremitats ben desenvolupades i proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
La cua és llarga, punxeguda, fràgil i regenerable, els ulls tenen parpelles mòbils, el timpà és molt destacat, la llengua bífida i evaginable, les dents soldades a la vora interna de les mandíbules, el cap revestit de plaquetes allargades i regulars i el dors del cos cobert de plaquetes molt petites o escates imbricades N'hi ha nombrosíssimes espècies, que habiten a Europa, Àsia i Àfrica Entre les més característiques hi ha els llangardaixos i les sargantanes A l’illa canària de Gomera es trobaren l’any 2000 sis exemplars del llangardaix Galliota gomerona , una espècie que es pensava que s’…
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals Les canines…
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet