Resultats de la cerca

Trajectòria científica La seva carrera científica està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1972 Després d’especialitzar-se en endocrinologia i nutrició 1976, es doctorà el 1982 Cursà un postgrau a la Universitat Lliure de Brusselles 1982-84, i aquest darrer any s’incorporà com a metge adjunt a l’Hospital Clínic, on ha estat cap de la Secció de Diabetis 1992-98, del Servei d'Endocrinologia 1998- 2003, membre 2003 i director des del 2008 de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, de l'Institut d'Investigacions…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del…

L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses…

Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…

L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…

Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell…

La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos AISA Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no és una tasca…

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…

El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…

Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…