Resultats de la cerca

N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel Milà i…

El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és…

Considerat un dels màxims exponents de la cançó d’autor espanyola, el seu treball destaca per la crònica urbana i l’alt contingut poètic Des del seu debut discogràfic, Inventarios 1978, ha editat Malas compañías 1980, La mandrágora 1982, Ruleta rusa 1984, Juez y parte 1985, En directo 1986, Hotel, dulce hotel 1987, El hombre del traje gris 1988, Mentiras piadosas 1990, Física y química 1992, Esta boca es mía 1994, Yo, mí, me, contigo 1996, 19 días y 500 noches 1999, que li valgué quatre premis Amigo l’any 2000, Dímelo en la calle 2002, Alivio de Luto 2005, Dos pájaros de un tiro…

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i…

Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les…

El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans Ch Aznavour, G Bécaud, R Carosone, D Modugno, Nat King Cole, etc Tingué una presència destacada en programes de ràdio féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina collaborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm Durant aquests anys…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

Vida i obra El 1932 s’establí a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any en què s’installà a Barcelona, promogué la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 El 1980 tornà a Mallorca i abandonà el món de la cançó Com a escriptor és autor de diversos poemaris que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1956-1993 1994 Pòstumament es publicaren Capellet de vidre 1995, Tampoc el foc 1995 i El món Paisatges 1997 Com a autor teatral edità JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973, La mort de l’àvia 1968, Els…

S’inicià de molt petit en el circ, però aviat es dedicà a la cançó, que interpretà inicialment pels cafès de París fent parella amb Mistinguett Tot i no tenir gaire veu, el seu posat de comediant fi i elegant, romàntic i ple d’encant el convertí en una gran estrella a França i als Estats Units Obtingué el seu primer èxit el 1925, amb la cançó Valentine El 1928 començà a interpretar pellícules a Hollywood amb el seu corbatí i canotier característics Destacà a Love me tonight R Mamoulian 1932, on cantà Mimi i Isn’t it romantic al film de Billy Wilder Love in the…