Resultats de la cerca

Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…

Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per primera vegada en un…

Situació Mur nord d’aquesta possible fortificació, totalment malmesa i coberta d’enderrocs i vegetació EFS Aquesta construcció és situada al lloc anomenat la Torreta, al capdamunt del límit meridional de la serra de l’Aguda que corre parallela a la riba dreta del Llobregós, des d’on es domina tota la vall i també les elevacions de més al nord Aquestes restes foren localitzades per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654324 Cal arribar-hi des de Torà, on s’ha de prendre una pista que puja a l’Aguda Prop del cim, hi ha una desviació a l’esquerra que porta a les masies de…

Situació Retalls fets a la pedra i una sitja situada a l’oest del nucli de població actual, en un indret on sembla que hi hagué el primitiu assentament andalusí ECSA - J Bolòs Als voltants de l’actual poble de Siurana es localitzen diferents retalls a la roca pertanyents possiblement al primitiu nucli d’hàbitat andalusí o dels pobladors arribats just després de la conquesta feudal Mapa 33-17445 Situació 31TCF266696 Aquests retalls o estructures excavades a la roca es troben al costat del refugi del Centre Excursionista de Catalunya i també a l’extrem oest del cingle on és assentat el poble,…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia…

Situació Angle sud-est de la torre, el més ben conservat, amb el nucli de Massalcoreig al fons ECSA-JI Rodríguez Aquesta torre se situa en el tossal Punxent que es troba a l’extrem meridional de la serra de Montllober Mapa 31-16 415 Situació 31TBF806942 S’hi accedeix des de la carretera LV-7045, de Seròs a Massalcoreig, a través d’un camí veïnal i, més endavant, d’una pista privada JEGB Torre Al capdamunt del tossal hi ha restes d’una construcció de planta rectangular feta a base de pedres irregulars lligades amb un morter molt fort A l’indret també es troben pedres de molins…

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de SantPere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de SantPere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de…

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu…