Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
Ecoetologia del teixó
Mitjançant estudis de radiotelemetria s’ha pogut analitzar el patró d’ús de l’espai dels teixons de Collserola i Montserrat, com també l’ús que fan dels diferents hàbitats això ha permès tenir un millor coneixement de com els afecta la pressió antròpica i de quins són els ambients clau per a l’espècie Guillem Molina El teixó Meles meles ha esdevingut un model per a l’estudi de la sociobiologia dels mamífers, pel fet que la plasticitat que mostra en la seva organització social ha estat entesa com un estadi primitiu previ al de la sociabilitat que presenten altres carnívors Al…
La serp de garriga balear
La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…
Mostela
La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…
Verins al teatre de la biosfera
“Silent Spring” “Primavera silenciosa” és el suggestiu títol d’un llibre publicat el 1962 que remogué l’opinió pública sobre els perills dels contaminants, en particular els plaguicides La seva autora, Rachel Carson, desencadenà amb la seva denúncia, documentada i alhora poètica, la reacció civil que desembocà en l’ecologisme Els humans, fins fa ben poc, hem tendit a abocar directament els residus domèstics i industrials al medi ambient Semblava que els fums de les xemeneies, els plaguicides agrícoles, o els isòtops radioactius dels laboratoris, acabaven per diluir-se en la vastedat de la…
odobènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels pinnípedes, que tenen les potes posteriors capaces de girar-se endavant, els manca l’orella externa i les canines superiors dels mascles són de creixement continu i atenyen un gran desenvolupament.
regions tropicals
La selva tropical del Congo
© Corel Professional Photos
Biologia
Geografia
Regions que formen part de la zona càlida de la Terra.
Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscilla entorn dels 18°C S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn— En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona…