Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Cap a la terciarització de l’economia
Evolució del sector dels serveis als Països Catalans i a Espanya 1960-1981 Un dels fenòmens que s’ha manifestat de manera més clara les darreres quatre dècades ha estat l’increment del pes absolut i relatiu de les activitats de serveis en el conjunt de les estructures productives nacionals, la qual cosa ha implicat que la terciarització de les economies més desenvolupades hagi estat espectacular Els anys cinquanta i seixanta foren anys de canvis molt importants en l’estructura productiva de la majoria dels països econòmicament avançats i, també, en la d’aquells que, com Espanya, assoliren en…
Puigcerdà
Vista de la vila de Puigcerdà
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…
Tortosa i la Marca Superior de l’Àndalus
Art romànic
Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…
La indústria nova
El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…
La crisi baix-medieval
“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…
Imaginari, identitat, diferència i cultura
La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…
El poder de la ciutat
L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina