Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
el Pallars Jussà

Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…
Setembre 2016
Dijous 1 Es confirmen a Madrid els dos primers casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo a Europa A l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo Un dels afectats va morir el dia 29 d'agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l'UVI La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d'una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes…
Novembre 2014
Dissabte 1 Manifest internacional de personalitats a favor de deixar votar els catalans Deu personalitats internacionals signen el manifest Let catalans vote perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur polític S’hi assenyala que els catalans han expressat repetidament el seu desig d’exercir el dret a decidir sobre la relació amb Espanya a conseqüència d’un llarg desacord Entre els primers signants hi ha els premis Nobel de la pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l’historiador Paul Preston, el director de cinema Ken Loach i el crític literari Harold Bloom Els dies següents…
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la…
Francesc Oliver i de Boteller (1530-1533)
El 22 de juliol de l’any 1530, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver i de Boteller Segle XVI, canonge i prior de Tortosa diputat militar Francesc Joan d’Orís i de Malla, donzell domiciliat a Vic diputat reial Pere Joan de Santcliment i de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Siurana, canonge d’Urgell diputat reial Galceran Meca i Despalau, donzell de Barcelona diputat reial Joan Rasador, de Torroella de Mongrí L’extracció dels diputats i oïdors del trienni 1530-33 es féu a l’església de Sant Miquel de la…
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
Antoni Pere Ferrer, abat de Santa Maria de Montserrat (1458-1461)
El 22 de juliol de 1458 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni Pere Ferrer Barcelona segles XIV-XV – en naufragi 1471/72, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Lluís d’Ivorra, cavaller i senyor de Fonolleres diputat reial Miquel Cardona, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ferrer Joan de Marimon, prior de Santa Maria de Meià oïdor militar Guillem de Montpalau, òlim Samasó, donzell de la vegueria de Girona i senyor de Montpalau, Argelaguer i Montagut oïdor reial Bernat Desllor, ciutadà de Girona i mestre en arts i en medicina L’abat Ferrer nasqué…
Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)
El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…