Resultats de la cerca

A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements romàntics,…

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser una de les…

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Hom ha seguit diversos sistemes de calcular els anys, generalment a partir d’un fet anterior important, del govern d’un sobirà o d’un cicle que recorre periòdicament Els còmputs més utilitzats en història a diverses èpoques són les eres era, els cicles recurrents , com les olimpíades, o els astronòmics lunar, epacta, lletra dominical, gairebé només d’ús eclesiàstic, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans, des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor Al territori que després esdevingué català fou usat fins pels volts del 500 dC el…

Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en…

Fill de Bernardo Tasso, seguí el seu pare per diverses corts del nord d’Itàlia Estudià a Pàdua i Bolonya i s’establí a la cort dels Este, a Ferrara, on serví successivament 1565-75 el cardenal Luigi d’Este i el seu germà el duc Alfons II Des del 1575 començà a manifestar-se-li una crisi de consciència, que l’hauria de portar a la bogeria Reclòs diverses vegades la darrera a Ferrara, 1579-86, passà els últims anys amb intervals a Roma, on morí poc abans de la seva coronació poètica Les seves poesies, designades genèricament com les Rime , constitueixen una obra oberta, sempre…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…

Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur fill i hereu 1348 de Gilabert V de Cruïlles i Dionís Fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III 1329, prengué part en la campanya del Rosselló 1345 i fou alcaid de Morvedre 1348 Participà en l’expedició de Sardenya del 1354 El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller El 1374 hom el nomenà capità general…

Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’…