Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Lancelot
Mitologia
Heroi mític i literari, cavaller de la Taula Rodona de la cort del rei Artús en les narracions de la matèria de Bretanya.
És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…
Dolmen de Santa Magdalena (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la pedra amb els grafits que hi han estat gravats F Junyent-A Mazcuñan Al terme municipal de Moià, sobre un turó a 500 metres de l’ermita del mateix nom En una cota de 730 m i en posició dominant Long 2°03’42” - Lat 41°47’40” El camí per arribar-hi arrenca, a mà dreta, de la carretera de Manresa a Vic, immediatament després d’haver travessat un pont i poc abans del quilòmetre 26 Després d’un recorregut d’uns tres quilòmetres hi ha un transformador, on caldrà aturar-nos per tal de seguir, a peu, per damunt un turó que hi ha a mà dreta, on hi ha el dolmen FJM-AMB Grafits A…
monarquianisme
Cristianisme
Nom donat a diverses heretgies cristianes que tendien a sostenir la unitat de Déu en detriment de les tres persones de la Trinitat.
El monarquianisme pròpiament dit sorgí a la fi del s II amb Noet, i professava la monarquia de Déu en el món, afirmant la unitat de Déu Hi tenen relació el modalisme i l’adopcionisme
Cronologia dels segles IV al IX. Art paleocristià
Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,
Daniya, jardí de l’harem
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 97 min., dirigida per Carles Mira i Franco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep PLozano, CMira GUIÓ CMira FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, Gevacolor i Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Isidre Prunés, Montserrat Amenós MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Enric Murillo INTERPRETACIÓ Laura del Sol Laila, Marie-Christine Barrault Almodis, Ramon Madaula Bernat de la Marca, Fermí Reixach el capità, Francisco Guijar comte Berenguer de Barcelona, Montserrat Salvador Sra Esmesanda, Joan Monleon Abd al Malik, Paco Casares l’emir de Dénia, Carles Sabater fra Juanito, Carles Fontserè l…
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…
Benissa
Benissa La catedral de la Marina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector nord-oriental de la comarca, a la partió d’aigües entre les conques dels rius de Gorgos i d’Algar.
El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol, oli, hi ha indústria…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part de la potestat…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina