Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
Sant Bartomeu, o Sant Cristòfol, de Burg (Farrera)
Art romànic
L’esment més antic conegut de la vila de Burg data del 1032, en què el comte de Pallars Sobirà, Bernat, i la seva mare Estefania vengueren un feu i una parròquia a la vila de Burg a Miró Bardina per un mul, una sella i cinc cuixes de porc, tot plegat valorat en 100 sous Burg és també una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, dins la vall de Tírvia L’any 1073 aquesta parròquia, juntament amb les de Baien i Alendo, eren del bisbe d’Urgell, el qual les establí a Orset i al seu nebot Drog En el testament del 1093 del bisbe Guillem Arnau, aquest deixà a la Seu d…
Sant Martí de Carme
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…
Santa Maria de la Guàrdia (Sagàs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran…
Sant Iscle de Molnell (Gisclareny)
Art romànic
L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la villa de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in villa que vocant…
Sant Julià de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Església de la fi del període romànic, de gran simplicitat constructiva i mancada d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble de Basturs, al qual s’arriba per una carretera que surt de Figuerola d’Orcau JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG359689 Història La primera notícia sobre Basturs i el seu castell és del 1055, any en què Ramon V de Pallars Jussà va vendre a Arnau Mir de Tost aquesta fortalesa El monestir de Santa Maria de Gerri tingué diverses propietats al terme de Basturs l’any 1104 l’abat Ponç cedia una terra al lloc de Basturç a…
Sant Pere de Gavet de la Conca
Art romànic
El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…
Sant Gil de Riudovelles (Tàrrega)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la porta al mur de migdia reoberta fa poc en restaurar-se l’edifici ECSA-JA Adell L’església de Sant Gil és al petit nucli de Riudovelles, situat en un turó al peu del qual es forma el torrent de Sant Gil Aquest poble era un agregat de l’antic municipi de la Figuerosa, annexat a Tàrrega l’any 1969 Mapa 34-14 361 Situació 31TCG501199 El poble de Riudovelles és a mig camí de Tàrrega a Guissona per la carretera L-310 MLIR Història La primera notícia sobre l’existència d’aquest temple és de l’any 1098, quan consta en l’…
Sant Sadurní de Noves de Segre (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní manté el culte encara avui com a cap de la seva demarcació parroquial, però l’edifici original ha estat totalment transformat i probablement només se li puguin atribuir alguns fragments de mur d’època romànica inclosos dins la fàbrica de l’edifici actual, que necessitaria una exploració per a determinar la forma original del temple i l’abast de les pervivències i de les transformacions El primer esment de la vila de Noves és del 839, en la venda feta a favor del bisbe Sisebut d’unes cases i unes terres situades a la vall d’Elins, que limiten…
Santa Maria d’Espot
Art romànic
Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de…
Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues (Cercs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in loco vocitato…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina