Resultats de la cerca

Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la…

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’…

Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran importància a la…

Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de…

Taxes d’alcoholèmia que oscillen entre 0 i 0,06 mg% són considerades normals de 0 a 110 mg% provoquen l’eufòria alcohòlica de 90 a 220 mg% provoquen una inestabilitat emotiva de 180 a 330 mg% són causa de confusió de 270 a 440 mg% ho són d’estupor i de 360 a 550 mg% poden originar que l’embriac caigui en estat de coma Aquestes reaccions orgàniques varien segons l’individu i les circumstàncies en què es troba La determinació de les taxes d’alcoholèmia és una pràctica especialment indicada a l’hora de determinar el possible excés fet en la ingestió d’alcohol cas d’accidents…

La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…

Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el concepte de massa…

Pietro Berti, dirigent democratacristià i excap d’estat del 1998 al 1999, va ser detingut al principi d’any acusat d’assetjament sexual Berti, metge de professió, va ser denunciat per diverses pacients i, al setembre, finalment va ser condemnat a quatre anys de presó, per la qual cosa va esdevenir el segon reclús d’aquest petit país D’altra banda, en matèria econòmica al març es va conèixer la determinació de la Unió Europea de tancar en menys de dos anys un acord amb San Marino i altres països europeus no comunitaris per tal d’eradicar el secret bancari i facilitar la lluita…