Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Països Baixos 2009
Estat
Una de les empreses insígnia del país, l'entitat financera ING, que en moments de puixança havia presentat balanços que duplicaven el PNB holandès, no en va tenir prou amb els 10000 milions que el Govern havia injectat al grup a l'octubre del 2008 i al principi del 2009 va anunciar pèrdues per valor de 1000 milions d'euros i l'acomiadament de 7000 treballadors el 5,4% de la plantilla Però, com a la resta de països occidentals, l'Estat va arranjar amb fons públics els deutes privats de les grans firmes i va avalar el 80% de les hipoteques amb problemes que ING té als EUA Al març, oferint una…
Societat General d’Autors i Editors
Societat privada que defensa els interessos dels creadors i els intèrprets en el camp de la música i les arts de l’espectacle (teatre, arts plàstiques, cinema) a l’Estat espanyol, fundada l’any 1899.
Fou creada com a Societat d’Autors, i se circumscrivia sobretot al teatre musical El 1941 fou reconvertida en Sociedad General de Autores de España, i el 1995 adoptà la denominació actual, en incorporar també l’edició, a més dels hereus dels drets d’un autor desaparegut Gestiona els drets d’autor conferits per la Llei de propietat intellectual de 1987, bàsicament l’exhibició i difusió de l’obra dels seus més associats El seu àmbit d’actuació és l’Estat espanyol La seu és a Madrid i té delegacions a l’Argentina, el Brasil, Cuba, els Estats Units, el Japó i Mèxic Inclou també, entre altres…
Rodolfo Martín Villa
Política
Polític castellà.
Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició s’afilià a Unión de Centro Democrático i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha…
Noel Llopis i Lladó
Geologia
Geòleg.
Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…
Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs
© Ajuntament de Barcelona
Política
Economista, polític i escriptor.
Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya , de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998 El 1999 ingressà a…
Àngel Ros i Domingo

Àngel Ros
Política
Polític.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, doctor en informàtica per la Universitat Politècnica Madrid i màster en administració d’empreses per l’Institut d’Empresa de Madrid Fou cap dels serveis d’Informàtica de l’Ajuntament de Lleida, gerent del Centre Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona i ocupà càrrecs directius a les empreses San Miguel i Coca-Cola Exercí també la docència universitària professor de física a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, d’enginyeria…
Índia 2010
Estat
L’Índia va seguir consolidant la seva presència internacional Al gener, el país va rebre la visita oficial de la presidenta de Bangladesh, Khaleda Zia, en el transcurs de la qual es van signar importants acords de coqaboració, i del secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates, evidenciant l’apropament entre els dos països A l’abril, el primer ministre de l’Índia, Manmohan Singh, i el seu homòleg del Pakistan, Yuzuf Rafa Gillani, es van reunir a la cimera de la SAARC, i al juliol, el general Than Shwe, cap visible de la junta militar de Myanmar, es va entrevistar amb Manmohan Singh per signar…
Panamà 2017
Estat
Un any més, els diferents escàndols de corrupció van enterbolir la situació política i social del país El primer va ser el cas de l’expresident Martinelli, que el 2016 va fugir als EUA quan el Tribunal Suprem de Panamà va acceptar a tràmit una causa que l’implicava en diferents afers de corrupció La tasca de la justícia panamenya, però, va prosseguir i es va demanar l’extradició de Martinelli, que va ser atesa per un jutge federal, el qual en va ordenar la detenció a Miami i l’expulsió cap a Panamà L’altra causa rellevant va estar vinculada a la constructora brasilera Odebrecht, que va…
República Dominicana 2017
Estat
A la República Dominicana, l’escàndol Odebrecht va impulsar el moviment anomenat Marxa Verda contra la corrupció © marchaverdecom Al desembre del 2016 va esclatar un cas de corrupció a gran escala que va tenir un impacte significatiu en la vida política i social del país al llarg del 2017 La constructora brasilera Odebrecht va admetre davant de la justícia dels EUA que havia estat pagant suborns a polítics i alts funcionaris d’una dotzena de països llatinoamericans, entre els quals hi havia la República Dominicana Immediatament la Procuradoria General de la República va iniciar un procediment…
elit global
Sociologia
Minoria social privilegiada sorgida com a conseqüència del procés de globalització i formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, d’organismes internacionals, institucions supraestatals i ONG.
Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina