Resultats de la cerca
Es mostren 1735 resultats
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una part, i l’…
El Caserío
Economia
Empresa formatgera amb seu a Maó.
Fou creada el 1930 per Pere Montañés de Villalonga, que començà la producció de formatge fos a partir de l’elaborat artesanalment a les explotacions ramaderes menorquines El 1931 inicià la comercialització de formatge en porcions triangulars, produït en sèrie mitjançant una màquina adquirida a Suïssa Aquest article aconseguí una gran popularitat a partir dels anys cinquanta i fou la base del creixement de l’empresa El 1992 fou venuda a Kraft Foods , que conservà la marca Aquest mateix any donava feina a uns 320 treballadors, es proveïa a les granges de bestiar boví de l’illa i,…
Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant Jordi d’Alfama…
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el…
Mikhail Jurjevič Lermontov
Literatura
Poeta rus.
Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb un recull de…
Sant Pere de Lladrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso En un document del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat L’església de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita…
Sant Romà d’Aquaputida (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la…
El Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del sòl habitable…
Material y Construcciones
Economia
Empresa metal·lúrgica, els orígens de la qual es remunten a l’any 1857 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, controlada des del 1862 pels germans Ignasi i Casimir Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Tenia installacions actuals al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa per produir laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertangué al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10452 milions de pessetes el 1985 i…
messa di voce
Música
Terme de dinàmica i ornamentació que indica que s’ha de fer un crescendo i tot seguit un diminuendo mentre s’allarga la nota en una sola respiració.
Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes llargues i lligades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina