Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Marcel Dupré
Música
Compositor, teòric i organista francès.
Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com…
Tom Sharpe
Literatura anglesa
Nom amb què és conegut l’escriptor anglès Thomas Ridley Sharpe.
Educat a Cambridge, en 1951-61 visqué a Sud-àfrica, d’on fou expulsat per denunciar l’ apartheid Novament al Regne Unit, ensenyà en una escola tècnica fins el 1971, que publicà la seva primera novella, Riotous Assembly , a la qual seguí Indecent Exposure 1973, dues sàtires de la segregació racial a Sud-àfrica És autor també de Porterhouse Blue 1974, sàtira del món universitari anglès, de la qual publicà una seqüela el 1995 Grantchester Grind i que fou adaptada com a sèrie de televisió Amb Wilt 1976, que es nodrí de la seva experiència com a docent, assolí un gran èxit, i en…
Henry Fielding
Henry Fielding
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs…
comtat i ducat d’Ormonde
Història
Títol de la família angloirlandesa dels Butler: el comtat des del 1328, el marquesat a partir del 1642, i el ducat des del 1682.
James Butler 1305-38 fou creat comte d’Ormonde per Eduard III d’Anglaterra A partir d’aleshores els Ormonde ocuparen càrrecs d’importància en el govern anglès d’Irlanda i generalment foren lleials a la corona anglesa Es destacaren entre ells James 1392-1452, dit el Comte blanc , quart en el títol, estudiós, guerrer i antiquari, i Thomas 1532-1614, desè comte el Comte negre , que, educat en el protestantisme a la cort anglesa, combaté a favor d’Anglaterra contra els revoltats de la pròpia terra James Butler 1610-88, dotzè comte i primer duc d’Ormonde 1682, tingué un paper destacat…
Leo Strauss
Filosofia
Filòsof nord-americà d’origen alemany.
Educat en l’ortodòxia jueva, estudià filosofia a les universitats de Marburg, Hamburg i Friburg, on fou deixeble de Husserl Posteriorment desenvolupà la seva carrera docent als EUA, sobretot a la Universitat de Chicago Hom pot distingir tres períodes en la producció de Strauss una primera etapa d’erudició, amb obres com Die Religionskritik Spinozas ‘La crítica de la religió a Spinoza’, 1930, en la qual, tanmateix, ja assenyala l’eix de la seva reflexió el diàleg entre raó i revelació En la segona etapa, marcada per l’estudi de Maimònides i l’aprofundiment de Spinoza, el…
Felip de Mallorca
Història
Infant de Mallorca, darrer fill de Jaume II i d’Esclarmunda de Foix.
Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de Miralpeix, càrrecs que Felip refusà Actiu en la…
William Morris
Crisantem , paper de paret fabricat per Morris and Company i dissenyat per William Morris
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Política
Artista, escriptor i polític anglès.
Educat a l’Exeter College d’Oxford, fou molt influït pels prerafaelites El 1859, en casar-se amb Jane Burden —la model dels prerafaelites i l’ideal de bellesa de l’època—, féu construir la Red House , que l’impulsà a promoure una renovació del disseny, d’inspiració goticista El 1878 organitzà a casa seva un vast complex de creació artesana vitralls, papers pintats, teles, mobles i llibres de bibliòfil Les seves concepcions polítiques estan molt lligades a la seva estètica Partidari d’un socialisme de fort accent utòpic, considerà la industrialització un fenomen alienant que…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la…
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser també pel seu…
oblat | oblata
Cristianisme
A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser-hi educat.
Posteriorment hom aplicà aquest terme als laics que habitaven en un monestir o que hi tenien relació, sense, però, el lligam dels vots
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina