Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
cal·lus
Botànica
Conjunt de teixits parenquimàtics que apareixen en les ferides segregats per un càmbium produït gràcies a l’estímul de necrohormones.
També es forma un callus en els empelts
Finlàndia 2014
Estat
Finlàndia va viure una important recessió econòmica, especialment per la deslocalització de Nokia i la caiguda de la producció industrial, especialment la paperera © Regional Council of Central Finland Al principi de maig, el primer ministre conservador Jyrki Katainen va anunciar la seva decisió de no tornar-se a presentar a les properes eleccions del 2015 Un moviment que va fer preveure el seu salt a la política internacional, i que, de fet, es va concretar al cap d’un mes amb el seu nomenament com a nou comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la Unió Europea en substitució d’Olli…
Grècia 2009
Estat
Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i…
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…
to
Biologia
Medicina
Estat d’elasticitat d’un teixit normal i aptitud per a complir la seva funció en resposta a un estímul ordinari.
dermografisme
Patologia humana
Reacció cutània causada per un estímul mecànic després d’una compressió o d’una fricció, o bé pel frec dels vestits.
Apareixen unes favasses lineals i pruriginoses Es dona en malalts atòpics i en altres processos en què hi ha una excessiva reacció muscular
Freqüència cardíaca i despesa cardíaca
Fisiologia humana
L’activitat cardíaca constant impulsa una quantitat variable de sang a l’interior del sistema circulatori, el volum de la qual depèn fonamentalment de la rapidesa amb què se succeeixen els batecs cardíacs i del volum de sang que el cor impulsa envers l’arbre arterial en cadascun d’ells Així, segons aquestes variables, s’estableixen uns valors determinats especialment per tal de poder mesurar el funcionament cardíac tant en condicions normals com en condicions patològiques S’anomena freqüència cardíaca el nombre de vegades que el cor es contreu en un minut En circumstàncies normals, aquesta…
Ramon Parés i Farràs
Biologia
Microbiòleg.
Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
Eslovènia 2009
Estat
Finalment, a principis d'any, Eslovènia va ratificar l'adhesió de Croàciaa l'OTAN, una incorporació que havia bloquejat, igual com les negociacions d'adhesió a la UE, per la disputa territorial que enfronta tots dos països pels límits marítims de la badia de Piran Mentre que Croàcia considera que els límits marítims s'han d'establir al mig de la badia, Eslovènia, amb una línia de costa menor que la del seu veí croat, reclama que les fronteres marítimes no limitin el seu accés directe a l'Adriàtica L'acord d'arbitratge entre ambdós països es va firmar a Estocolm a principis de novembre El gest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina