Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
De Scripturis patrum ad perfectam contemplativam vitam (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 214 De Scripturis patrum ad perfectam contemplativam vitam Foli 6v, amb la representació d’una Maiestas Domini , amb l’ametlla mística i el Tetramorf a la part inferior, un personatge agenollat s’inclina als peus del Senyor Arxiu Mas Aquest manuscrit, compost per 125 folis 11,70 × 14,80 cm escrits en lletra postcarolina, en tinta negra amb epígrafs, conté l’anomenada Theoria de Joan de Fécamp, encapçalada per l’habitual dedicatòria a l’emperadriu Agnès, vídua d’Enric III * García Villada * i P Bohigas * atribueixen a aquesta obra una cronologia…
Santa Bàrbara de Sensui, abans Santa Maria (Salàs de Pallars)
Art romànic
Situació Vista de llevant amb l’absis i les capelles laterals que formen el petit creuer ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Bàrbara és a l’extrem de ponent del petit poble abandonat de Sensui, a uns 3 km de Salàs de Pallars, i a 500 m de la pista que va de Salàs a Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG290780 Història La vila de Sensui és documentada des de l’any 840, en què fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera En el document la vila de Cinzobi apareix delimitada entre els castells de Toralla i Salàs, prop del riu d’Erte ara de Solà La vila i l’església de Sensui…
Sant Joan d’Orcau (Isona)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, on s’evidencia la cura amb què va ser tractat l’aparell dels absis i la façana sud, on es troba la porta ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Joan, recentment restaurada i dignificada, és situada en el nucli del poble vell d’Orcau, ubicat al costat mateix del poble actual, a l’altre costat del barranc que baixa del turó del castell JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG333701 Història No ens han pervingut notícies documentals relatives a aquesta església, motiu pel qual sols podem establir la hipòtesi que, malgrat que era l’església del nucli…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que el considera…
L’escriptori de Santa Maria de Ripoll i els seus manuscrits
Art romànic
Introducció als còdexs de l’escriptori de Santa Maria de Ripoll El treball que emprendem tot seguit pretén d’ésser una aproximació des del punt de vista artístic al vell llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, nascuts a l’antic escriptori del monestir de Santa Maria de Ripoll Alguns d’ells perduts pel pas del temps, la majoria desapareguts en l’incendi que destruí una bona part del monestir i la seva Biblioteca l’agost de l’any 1835, la major part dels còdexs ripollesos restants són conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Diversos atzars històrics fan que, d’altra banda, haguem d’anar…
Descripció de la trona del cantó de l’evangeli de la nau major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 1788 El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar La trona ha desaparegut El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura primorosament Sobre i al…
Llibre II dels Paralipòmens
Foli 1v, amb una curiosa representació del Davallament i amb un peix-sirena a la base Es tracta d’una composició que formava part de l’exemplar original o hi fou afegida posteriorment Hi ha diverses hipòtesis G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 6 és un manuscrit en pergamí, format per 51 folis de 32 x 24 cm en la redacció del qual, en lletra carolina, intervingué més d’una persona fou escrit l’any 1066 per ordre del canonge Ermemir, segons hom llegeix a la inscripció del foli 50v Et liber istud fuit scriptus in anno VI Philippi regis, sub ordinatione Ermemiri sacerdotis…
L’eclosió italianitzant en la il·lustració de manuscrits
Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina