Resultats de la cerca
Es mostren 14644 resultats
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la…
teutó | teutona
Història
Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.
Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els…
artista
Història
En l’Antic Règim, el qui es dedicava a una art o professió no mecànica.
Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el 1707 d’altra…
Banū Zīrī
Tribu berber de la branca sanhaja
.
Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien donat a…
bruci | brúcia
Història
Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci (Bruttium), actual Calàbria.
Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis brutii formaren una forta confederació El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió
centó
Literatura
Nom amb què és designada una composició literària feta principalment amb paraules, frases, girs, hemistiquis o versos d’un autor famós o d’uns quants.
Els primers centons grecs foren bastits amb els poemes d’Homer També n'hi hagué un gran nombre de llatins, amb poemes de Lucreci, Ovidi i Estaci, bé que els més cèlebres foren els virgilians
Grups Nacionals de Resistència
Partit polític
Organització activista nacionalista radical catalana que actuà entre el 1945 i el 1947.
Les seves principals accions foren el desplegament de senyeres al Palau de la Música, la Sagrada Família i a Montserrat durant les festes d’entronització Els principals dirigents foren Antoni Boronat i el metge Oriol Domènech
Simplicissimus
Publicacions periòdiques
Revista de caràcter polític i satíric, fundada a Munic el 1896 per A.Langen i Th.Th.Heine.
Els seus dibuixants principals foren RWike, OGulbransson, BPaul Els escriptors principals que hi collaboraren foren LThoma, FWedekind, etc L’any 1944 hom deixà d’editar-la Restaurada el 1954 per OIversen, desaparegué definitivament l’any 1967
vindèlic | vindèlica
Història
Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera i anomenada Vindelicia pels romans.
Dividits en moltes tribus, els vindèlics foren sotmesos vers l’any 15 aC per Drus i per Tiberi i inclosos a la província de Rètia Les ciutats principals foren Augusta Vindelicorum Augsburg, Cambodunum Kempten i Abudiacum Epfach
agapeta
Cristianisme
A la primitiva església cristiana, dona que vivia associada amb un home i compartia amb ell un ideal de perfecció.
Aquesta pràctica existí entre altres llocs a Antioquia i a Constantinoble Per raó dels perills inherents, les agapetes foren desautoritzades pel Concili de Nicea 325 i per altres concilis Foren conegudes també amb el nom de subintroductae
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina