Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Catalunya a fora
Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…
escola napolitana

Fruites (segle XVII), de Giovanni Battista Ruoppolo (Col·lecció del baró Acton de Leporano)
© Corel
Art
Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…
Francesc Domingo i Marquès
Escena de Jardí (1871), oli de Francesc Domingo i Marquès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición Nacional de…
Castell de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els…
miniatura
miniatura de Micaela de Desmaisières (1836), per Vicent López
© Fototeca.cat
Art
Tipus de retrat conreat principalment a partir del segle XVI, en especial per a medallons i per a decoració d’objectes; estilísticament està desvinculat de la miniatura pròpia dels manuscrits i presenta, per contra, estretes relacions amb la pintura.
Les tècniques i els materials emprats foren variats a l’oli damunt làmines metàlliques —estany, argent, coure—, damunt vori i a l’esmalt, etc Importants pintors efectuaren, com una faceta més, retrats en miniatura ABronzino, Il Parmigianino, els Clouet, HFragonard, FGoya, etc Entre els artistes que s’hi dedicaren quasi exclusivament es destaquen, a la Gran Bretanya, IOliver segle XVI, SCooper segle XVII i RCosway segle XVIII a França, JPetitot segle XVII a Itàlia, RCarriera i a la península Ibèrica, F de Liaño segle XVII i FAMeléndez L’aparició, al segle XIX, de la fotografia marca la seva…
Sant Adrià de Llert, abans Sant Esteve (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Absis de l’església, força malmès ECSA - J Boix Aquesta església és situada al poble de Llert, als vessants de la Muntanyeta de Gavàs i a la riba dreta del Rialbo Al peu de l’església passa el camí del port de la Múria, vers la vall de Benasc Mapa 31-10 212 Situació 31TBH916014 S’hi accedeix des de la carretera C-139, de Graus a Benasc A l’altura del poble de Campo caldrà prendre la carretera de les Viles de Turbó, i, just abans de creuar el Rialbo, s’agafarà el camí que surt a l’esquerra, que s’enfila fins a arribar al poble de Llert JBP Història Aquesta església va ser dotada i…
Domènec Talarn i Ribot
Escultura
Escultor.
Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de…
Despuig

Armes dels Despuig
Llinatge noble d’origen probablement rossellonès establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148.
Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma
Joan Roig i Solé
Escultura
Escultor.
Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina