Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara (Agramunt)
Art romànic
Situació Vista de la primitiva parròquia del terme d’Almenara, avui totalment en ruïnes ECSA-X Solé Les ruïnes d’aquesta església són a uns 300 m de la torre del castell d’Almenara, a llevant Mapa 33-14 360 Situació 31TCG395244 L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior JRG Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme d’Almenara Se’n té una primera referència gràcies a una interpolació del segle XIII en la concessió en feu del castell d’Almenara que feren el comte d’Urgell Ermengol III i la seva muller Llúcia a Arnau Dalmau, el 1063 Segons…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
Sant Andreu d’Aristot (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral ECSA – JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és situada al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre s’hi arriba per una carretera de 7 km que surt dels Banys de Sant Vicenç JAA Mapa 35–10216 Situació 31TCG867930 Història La vila d’ Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898 A partir d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada en l’acta de consagració…
Sant Hilari Sacalm
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Hilari Sacalm es troba al centre de la vila antiga, de la qual presidia la primitiva sagrera i més endavant la pobla o població, amb privilegis i exempcions concedits pels senyors de Solterra Mapa L38-13333 Situació 31TDG594366 APF Història De l’església parroquial de Sant Hilari Sacalm, dedicada al bisbe de Poitiers, hom té constància a partir de l’any 922, juntament amb les veïnes esglesioles de Santa Margarida de Vallors, Sant Mateu de Joanet i Santa Maria de Mansolí, sota la jurisdicció del castell de Solterra L’origen de l’església, però, sembla…
Santa Llúcia de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest, amb la nau precedida per un pòrtic F Tur La capella de Santa Llúcia o Sant Esteve de Tonyà es troba situada a l’extrem de tramuntana del poblat de Tonyà, de masies escampades A la seva vora només hi ha el mas anomenat Cal Sagristà Mapa 258M781 Situació 31TDG982731 El santuari de Tonyà es troba a poca distància i a mà esquerra de la carretera local de Vilamalla a Garrigàs, prop de l’enllaç amb el camí que porta a Siurana i a la carretera C-255, de la Bisbal a Portbou, per Figueres Cal, doncs, agafar aquestes rutes, que també comuniquen…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu fill Bera…
La muralla romano-comtal de Barcelona
Art romànic
Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…
Sant Andreu de Vallestàvia
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, ara en ruïnes, situada al bell mig del cementiri ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Vallestàvia, en ruïnes, és al mig del cementiri parroquial situat a uns 300 m aigua avall del poble de Vallestàvia, a un nivell molt més baix i també prop del marge esquerre del riu Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Per a arribar-hi cal seguir la carretera D-13, que s’inicia a la vila de Vinçà Vallestàvia es troba al cap de 14 km Del mateix poble —vora la Plaça Vella— surt el camí que, en forta baixada, porta fins el cementiri, on hi…
Sant Sadurní de Montoriol d’Avall (Montoriol)
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’arc triomfal ultrapassat que dona accés a l’antic presbiteri rectangular ECSA - A Roura Petita parròquia d’origen molt antic situada enmig dels Aspres ECSA - A Roura Aquesta església centra el nucli de Montoriol d’Avall, cap del municipi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 43’ 33, 6” E El camí més directe per a arribar a Montoriol des de Perpinyà és agafar la carretera D-23, que va fins a Forques A Forques, cal prendre, a mà dreta, la D-2, que en un recorregut de 5 km porta a Montoriol d’Avall PP Història Montoriol comprenia,…
monestir de Sant Daniel
Claustre del monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina