Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
filosofia italiana
Filosofia
Filosofia produïda dins l’àmbit cultural italià.
L’aparició de l’italià com a llengua filosòfica està estretament unida al sorgiment de les actituds de pensament que hom acostuma a designar com a modernes És tant la llengua emprada per Maquiavel 1469-1527 com la que generalment utilitza Galileu alilei 1564-1642 en les obres divulgatòries de la seva tasca científica En tots dos casos la tria de l’italià com a mitjà d’expressió era determinada per propòsits polítics i estratègics Maquiavel és un propagandista de la unitat italiana i Galileu vol alliberar-se de les barreres que imposava la influéncia eclesiàstica En aquest sentit, cal recordar…
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…
Desideri Erasme
Erasme, retrat que realitzà el pintor Hans Holbein, el Jove, de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Filosofia
Humanista, conegut també com a Erasme de Rotterdam.
Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…
platonisme
Filosofia
Doctrina de Plató o de la seva escola (Acadèmia) i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència de la filosofia de Plató ha estat tan considerable que hom pot dir, no pas sense raó, que el platonisme abasta tota la història del pensament occidental i àdhuc d’una part de l’oriental tradicions bizantina i àrab El platonisme, per exemple, és discernible en Aristòtil i en l’estoïcisme, és inseparable del neoplatonisme —amb el qual ve com a confondre's en endavant—, té una particular ascendència en la tradició filosoficoteològica llatina dels segles IV-V —sobretot en Calcidi i el seu comentari al Timeu , Macrobi In Somnium Scipionis , Victorí Adversus Arium i De generatione…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure…
ceràmica de Manises
Ceràmica envernissada de blanc fabricada a Manises (Horta del Sud) des del segle XIV fins al XVIII.
És caracteritzada per la dauradura de reflex metàllic, sovint en combinació amb pintura blava i roja En 1309-10 Pere Boïl, senyor del lloc, portà a cap, a la cort de Granada, importants negociacions diplomàtiques, que encara continuaven el 1316 És una hipòtesi molt temptadora d’atribuir a aquests contactes l’arrelament a Manises d’una fabricació de ceràmica pintada i daurada com la que es feia a Màlica —al regne granadí—, per influència directa de la de reflexos metàllics que hom fabricava als països de l’orient islàmic Ja al segle XIV, i sovint al XV, els àrabs dedicats, a Manises, a fer…
Alemanya 2015
Estat
Les relacions entre el Govern grec, encapçalat per Alexis Tsipras, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van ser tenses per la resolució de la crisi del deute grec © EEAS La preeminència d'Alemanya en l'escenari internacional i europeu va posar el país al centre del debat en diversos temes que van sorgir al llarg de l'any, tant en l'àmbit econòmic com en el polític En l'àmbit europeu, Alemanya va mantenir el lideratge pel que fa a les polítiques econòmiques predominants dels estats de la Unió Europea, frenant possibles aliances entre Grècia i altres països de la perifèria La crisi del…
psicogènia
Psicologia
Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.
Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc
mode
Gramàtica
Accident o morfema verbal —alhora amb els de persona, temps i veu— que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d’algun mot o alguna frase a què estigui o pugui estar subordinat i que manifesten l’actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu.
El mode es defineix sobretot en relació amb una classe no marcada de proposicions que expressen simples situacions de fet, prescindint de l’actitud del parlant envers allò que diu Aquestes oracions simplement declaratives són, en sentit estricte, no modals o no marcades pel que fa al mode Però, existint la possibilitat, en unes llengües determinades, de construir oracions marcades per l’actitud del parlant sobre allò que diu, hom sol considerar les oracions no marcades com si fossin dotades també d’un mode El de les oracions no marcades és l'indicatiu el de les marcades és el subjuntiu i l'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina