Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
esforç
Física
Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç admissible el valor màxim de l’…
falsa reexposició
Música
En una forma sonata, part del desenvolupament que simula l’arribada de la reexposició.
Una reexposició és falsa, bé per- què no té lloc en la tonalitat principal, to preceptiu d’aquesta secció Beethoven Sonata , opus 14, núm 2, I, compàs 98 i següents, bé perquè, tot i estar en el to principal, queda truncada, és a dir, incompleta Haydn Simfonia núm 36 , compàs 67 i següents De fet, la majoria de falses reexposicions combinen les dues característiques esmentades D’altra banda, la falsa reexposició, que acostuma a presentar alteracions significatives en la fisonomia del tema, pot ser un recurs dramàtic per a suggerir l’arribada de l’autèntica reexposició En aquest sentit, la…
doxologia
Música
Cant de glorificació.
Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…
Constança d’Aragó
Història
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’ Alfons III de Catalunya-Aragó , el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta…
Artau de Claramunt
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Li ha estat atribuïda la novella sentimental Triste deleytaçión , signada amb les inicials FADC Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrobora la catalanitat de l’autor Era, potser, comanador de la Guàrdia L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní Escrita en prosa i vers, consta de dues parts la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio i de Juan Rodríguez del Padrón la segona transporta el lector a un…
,
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver,…
malaltia de Hodgkin
Medicina
Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).
Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…
Breviarum de Musica
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 42 Breviarum de Musica Caplletra del foli 31v, obtinguda amb un petit monstre amb cos de peix i cap de gos, combinat amb un senzill motiu vegetal Arxiu Mas Breviarum de Musica Caplletra “A” del foli 59, amb la representació d’una àguila, dibuixada amb destresa, que sosté una tija derivada en diverses formes vegetals Arxiu Mas Es tracta d’un manuscrit compost per 112 folis 25,70 × 34,70 cm, escrit en lletra carolina del segle XI * en tinta negra amb epígrafs Segons J Gudiol * i J Pijoan * , aquest volum, de decoració no gaire abundant, pogué haver estat l’…
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina