Resultats de la cerca

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III 1188 En l’…

Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller…

El primer esment del lloc de Capafonts s’ha de cercar en la carta de poblament que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als habitants de Prades el 1159 Segons aquest document, el terme de Prades afrontava a migdia, en part, amb el terme de Capafonts La notícia més antiga sobre l’església parroquial de Capafonts és del final del segle XIII L’any 1279, el rector de Capafonz pagà 24 sous i 10 diners en concepte de dècima papal, i l’any següent 19 sous i 4 diners L’església de Capafonts, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe Fou església sufragània de Capafonts la de Sant…

És possible que sigui el mateix lloc de Siranto , on tenia béns al segle X Sant Genís de Bellera De tota manera, la parrochia de Aseranto , al comtat de Pallars, i el castell de Sas, van ser adquirits per Lavaix a partir de reiterades donacions dels senyors de Sas-Bellera Així, l’any 1065 Ramon Baró, fill de Matrona, donà al monestir l’alou amb el seu delme que tenia per compra i qualsevol dret a la parròquia d’Asserant, entre el mont Erir i la Carbonera en foren testimonis principals el bisbe Arnulf i el clergue Pere Aquest mateix Ramon Baró i la seva muller Bellícia amb els fills Guillem i…

Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració estrigilada,…

Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…

Malgrat que a la portada diu 1ère année , només aparegué l’any 1834, i en fou l’editor l’impressor llibreter Joan Baptiste Alzine Els redactors foren els germans Joan Baptiste i Jaume Renard de Saint-Malo i Pere Puiggarí Aquest anuari, segons diu el prefaci, «ofereix a totes les classes de ciutadans les informacions que necessitin per als seus negocis i relacions socials» Com a recull de dades administratives, socials i econòmiques és una eina molt útil per a l’estudiós del període La part estadística i històrica, en el context polític i intellectual dels primers anys de la monarquia de…

Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups…

Pot ésser xilogràfic imprès amb planxes de fusta o tipogràfic amb tipus mòbils metàllics La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 conservada a la Biblioteca de Catalunya és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren illuminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta Els repertoris més importants d’incunables…