Resultats de la cerca

El despoblat de Montiberri és situat a la riba esquerra del riuet de Viu, al peu de la Faiada de Malpàs El llogaret fou a l’edat mitjana una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix Probablement, cal identificar l’església de Montiberri amb la que consta en un document de l’any 1196, pel qual Arnau d’Erill i la seva muller Sibilla donaren a Déu i a l’església de Sant Llorenç de Lavaix 10 sous jaquesos anuals del vacatge de Boí per a la illuminació de la dita església A la darreria del segle XVIII, les rendes que l’església i el domini de Montiberri proporcionaven al monestir…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca 2 059 m alt fins més avall del mas Concellabre La zona més alta d’aquesta vall és boscada Hi ha 581 ha conreades, de les quals 208 són de cereals sobretot blat, i també sègol, civada i ordi i 336 de prats i farratge Les hortalisses ocupen 7 ha La ramaderia és important 380 caps de bestiar boví, uns 480 d’oví i uns 80 d’equí La població experimenta un lleu augment des del 1962 El poble és situat a 273 m alt, a l’interfluvi del torrent de Lluç i el seu afluent, per l’esquerra, la riera de la Verneda L’església parroquial,…

És ubicada entre la serra de Benicadell 1 027 m alt i l’alt de la Creu 820 m alt al N, les muntanyes de Planes serres del Cantalar i de l’Albureca, 765 m alt al S, i la serra de la Safor 1 011 m a l’E, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d’Alcoi, que s’ha obert pas pels congosts de l’Orxa i de Vilallonga Aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner tren dels anglesos que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi 1890 La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés 1958 La vall de Perputxent comprenia…

El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església parroquial,…

Antic llogaret indi, amb el nom de Quashquema, s’hi establí 1823 el capità James White, que l’anomenà Venus Més tard dugué el nom de Commerce el 1839 els mormons hi adquiriren terres pantanoses que ningú no volia i les transformaren en una gran ciutat, a la qual el dirigent Joseph Smith donà el nom actual L’enveja que suscità l’èxit i l’ambició de poder de Smith desembocaren en el seu assassinat 1844 i en l’emigració lenta i forçosa dels mormons, que, el 1849, en cediren els drets de propietat a la colònia icariana d’Étienne Cabet, que hi romangué fins el 1856 Alguns catalans, partidaris del…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de…

La Pobla de Ferran és un llogaret situat sobre un petit tossal a la banda nord-occidental del terme És habitat tan sols temporalment L’indret es formà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, la primera notícia del qual és ja tardana consta que l’any 1384 Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona, permutà amb el cenobi de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran De l’antiga església romànica, dedicada a sant Joan Baptista, no queda cap vestigi tanmateix, algunes parts de l’església bastida posteriorment en substitució de l’antic temple romànic, com ara la…

El llogaret de Biasques o Biesques d’Ovarra, amb la seva església, és situat sota el tossal del Cis, prop de la carretera que en aquest sector passa per l’esquerra de l’Isàvena L’indret és citat ja el 871, en què Incliga donà a Ègica, abat, i als monjos d’Ovarra, per al remei de la seva ànima, una terra que tenia per a rompre a la vall de Beranui, al lloc dit Biasques Tradicionalment l’indret pertanyia a Ovarra Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat, que concedia al monestir la vila El 1119 consta del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra…