Resultats de la cerca

La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament del citat Hug…

L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…

Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…

Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que…

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986, Triangle…

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…

El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…