Resultats de la cerca

Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…

Situació Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat ECSA - E Carreras Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2 E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent JBH Història Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets,…

Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels…

Des de la comarca d’origen, el Maresme, s’ha expandit per altres àrees de Catalunya i fins i tot és present a Madrid De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels dipòsits a termini, superior a la mitjana dels bancs catalans El 1959 instituí el premi Iluro de monografia històrica, pel qual el 2009 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi Aquests any els actius totals sumaven 9191,184 milions d’euros i el resultat consolidat de l’exercici fou de 15,890 milions d’euros El nombre d’oficines era de 264 i el d’empleats de 1119 L’any 2010 acordà amb Caja Madrid i cinc entitats…

Situació Pont medieval, situat a la capçalera del riu d’Anguera, sota les ruïnes de l’església de Sant Pere ECSA - J Bolòs Aquest pont es troba sota mateix de l’església de Sant Pere d’Anguera, a la capçalera del riu d’Anguera Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Pont El pont d’Anguera té una amplada de 4,3 m i una longitud d’uns 17 m La llargada de l’arcada és, però, d’uns 7 m i la seva alçada, fins a la llera del riu, és d’uns 4 m La sola del pont té un gruix d’uns 60 cm L’arc és format per dovelles amb una…

Situació El mas Corbós, que té Integrada l’església de Sant Just, visible a la dreta de la fotografia, en segon terme ECSA - A Roura Aquesta església, molt malmesa, és integrada a les construccions del mas Corbós, a poca distància dels vestigis del castell de Corbós Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′55″ N - Long 2° 24′40″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història No es tenen referències documentals sobre aquesta església, si bé el lloc de Corbós és conegut des del 1011 L’església fou la capella de la preceptoria templera de…

Situació Façana meridional de l’església que conserva l’antic portal d’arc de mig punt del segle XIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Belestar es troba a l’E del castell de Belestar, a la muralla del qual s’adossa la seva façana oest Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′9″ N - Long 2° 36′30″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església en un primer moment no fou res més que la capella del castell de Belestar Belestar pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonqueròlas És esmentada per primera vegada el…

Situació Els suposats vestigis d’aquesta capella són situats a la part central del recinte sobirà del castell, al sector més alt Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′56″ N - Long 2° 32′37″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit a la monografia anterior JBM’ Història Hi ha referències d’aquesta església des de l’any 1255, en què Bernat Hug de Serrallonga, senyor del castell, feu un llegat testamentari a Sant Miquel de Cabrenys Entre les esglésies que apareixen en la relació de la dècima papal del 1280 figura Sant Miquel de Cabrenys, que no havia de pagar res a…

Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com…

Vida i obra Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , Majòrica , Lluc i als diaris Diario de Mallorca i  Baleares , amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers Emprà sovint el pseudònim Fidel La seva obra narrativa es desmarca…