Situació
Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat.
ECSA - E. Carreras
Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 0” N - Long. 3° 1’ 43,2 E.
L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent. (JBH)
Història
Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets, centre primitiu del terme documentat des dels segles IX i X. (CPO)
Antic nucli
El poblament medieval del terme de la parròquia de Sant Pere (després de Sant Llorenç del Mont), és a dir, la vila de Sant Pere documentada des dels segles IX-X, era dispers. Els treballs de camp per la contrada dels Forquets han permès localitzar fins a sis conjunts de ruïnes d’edificacions escampades, masos o casals i les seves dependències agràries. Aquesta recerca és dificultosa a causa de la vegetació, sobretot l’espès sotabosc d’alguns indrets. Encara es poden produir noves descobertes, tant de nous establiments o hàbitats com d’estructures o restes en els conjunts ja coneguts.
Aquests establiments sovint estan situats en llocs força abruptes, en replans dels vessants, a les carenes dels serrats o, fins i tot, aprofitant espais reduïts entre les roques dels penyals enlairats. De vegades aquests espais han estat terraplenats artificialment. Les construccions són de pedra seca, amb murs d’uns 60 cm de gruix, aparellats amb gran cura en l’ajustament de les pedres.
Cap al nord-oest del mas Cónsul i, doncs, de l’església de Sant Pere, a ambdós costats i més o menys allunyats del camí que portava a Sant Llorenç del Mont, s’hi troben fins a tres conjunts de ruïnes. Es tractava d’edificacions de planta força complicada, amb nombrosos compartiments. Malgrat les dificultats actuals d’observació, sovint s’hi poden distingir, amb possibilitats d’encert, els àmbits d’habitatge i els tancats per al bestiar. Una de les edificacions posseïa un clos molt extens circuit per murs.
Més cap a tramuntana hi ha unes ruïnes en una posició estratègica, sorprenent. Com les anteriors són als vessants que delimiten la vall per ponent, damunt d’una penya enlairada que cau a pic sobre els fondals dels còrrecs. Es tracta d’una edificació compacta que s’organitza adaptant-se als reduïts espais disponibles entre les roques, amb un sector terraplenat damunt del cingle. S’estructura en compartiments de formes irregulars, molt petits. Els murs de pedra seca presenten un aparell rústec, però ben elaborat, amb filades d’opus spicatum ben marcat en alguns dels paraments.
Al nord de Sant Pere i del mas, al cim de la carena del serrat que divideix la riera de l’Abat d’altres córrecs, no gaire lluny del dolmen dels Forquets que s’hi ha descobert, hi ha altres ruïnes del poblat. Uns casals extensos resten molt coberts d’enderrocs. Un d’aquests té un element que podria ser una guaita. A prop hi ha els basaments de minúscules barraques o refugis pastorils. Ignorem si poden tenir relació amb els masos o si són d’una altra època.
Un altre casal gran ha estat localitzat, més recentment, al sud-oest de Sant Pere, enlairat en un replà del vessant de la muntanya.
Les restes d’edificis de la vila de Sant Pere presenten les característiques d’altres testimonis de poblament medieval escampat per ambdós costats de l’Albera i la Serra de Rodes. En aquest cas, la densitat d’elements dins d’un territori ben delimitat, històricament unitari, en fan un patrimoni excepcional per a l’estudi arqueològic del poblament. (BR-JBH-BBG-ECV-PGF-MDPC)