Resultats de la cerca
Es mostren 805 resultats
Sigfrid Monleón i Pradas
Cinematografia
Director i crític de cinema.
Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o…
El que cal saber dels tumors naso-sinusals
Patologia humana
Els tumors naso-sinusals són creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals Sovint, els tumors naso-sinusals passen desapercebuts en les primeres fases de desenvolupament perquè provoquen trastorns semblants a una sinusitis o una rinitis Així, cal adreçar-se al metge si es presenta un dolor persistent a la cara o el cap, secreció nasal, obstrucció nasal o hemorràgia nasal reiterada, especialment si afecten un sol costat És important de diagnosticar precoçment els tumors naso-sinusals…
Aspàsia
Història
Oradora grega.
Hi ha hipòtesis creïbles que situen la seva arribada a Atenes al voltant del 450 aC Alguns autors antics assenyalen que fou una hetera, tot i que estudis recents qüestionen aquesta afirmació en considerar que aquestes fonts antigues contenien comentaris amb els quals es pretenia ridiculitzar el lideratge d’Atenes Fou la segona esposa o parella de Pèricles ~445-429 aC, amb qui tingué un fill, també anomenat Pèricles nascut ~440 aC, que finalment fou reconegut com a legítim Les fonts destaquen la seva capacitat en retòrica Pertanyia al cercle intellectual més avançat…
colorimetria
Química
Designació antiga de l’absorciometria de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta…
consonàncies paral·leles
Música
Denominació emprada per a designar la successió de dues o més consonàncies de la mateixa magnitud entre dues parts (ex.1).
Exemple 1 Exemple 2 / La pastoreta © Fototecacat/ Jesús Alises En el context de la tonalitat clàssica es distingeix entre el parallelisme de consonàncies perfectes 5es i 8es i el de consonàncies imperfectes 6es i 3es Les 5es i les 8es paralleles es prohibeixen entre parts reals aquesta prohibició no afecta el doblatge d’una de les parts reals per més d’un instrument La interdicció d’aquest tipus d’enllaç s’ha justificat, en el cas de la 8a, per la desaparició a efectes melòdics d’una de les parts, mentre que, en el cas de la 5a, s’ha adduït la buidor que produeix i…
El que cal saber de l’abscés ano-rectal
Patologia humana
És anomenat abscés ano-rectal un procés infecciós circumscrit que origina la formació d’una cavitat anormal que s’omple de pus, situada als teixits superficials o profunds del conducte anal, o del recte, l’última porció de l’intestí gros La majoria dels abscessos ano-rectals es localitzen als teixits que envolten el conducte anal i són visibles directament perquè la zona afectada s’inflama, s’escalfa, s’envermelleix i esdevé dolorosa Els abscessos ano-rectals que es localitzen als teixits més profunds no són directament visibles, per bé que…
proposició
Lògica
En la lògica simbòlica, sentència l’esquema quantificacional atòmic de la qual inclou lletres predicats (‘F’, ‘G’, ‘H’; corresponents al verb o predicat verbal) i lletres arguments (‘w’, ‘x’, ‘y’, ‘z’; corresponents al subjecte).
En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx'…
antiaeri | antiaèria
Militar
Dit de l’arma destinada a la defensa contra els avions.
Totes les armes emprades per a aquest fi, com canons, metralladores i míssils, tenen una gran velocitat de foc i de punteria i proporcionen als projectils una gran velocitat inicial A altures superiors als 6 000 m la intercepció dels avions enemics és encomanada a l’aviació pròpia o és duta a terme pels míssils terra-aire del tipus Nike-Hercules EUA i SA-2 , SA-5 i SA-12 Rússia Per dessota d’aquesta altura s’utilitzen míssils com el Patriot EUA i els SA-6 i SA-11 Rússia En la zona de combat que no arriba al sostre dels 3 000 m actuen míssils lleugers com el Roland francès, el…
amnèsia
Psicologia
Incapacitat total o parcial de recordar o d’identificar experiències passades.
Les anomenades amnèsies sensoriomotores s’identifiquen amb les agnòsies quan representen la pèrdua de la memòria sensorial, o amb les apràxies quan suposen la pèrdua de la memòria de les conductes motores Les anomenades amnèsies socials són dissolucions de la funció social de la memòria, en les quals a vegades hi ha una incapacitat de formar nous records, amb conservació, però, dels ja fixats amnèsies de fixació o retrògrades i, a vegades, simplement una pèrdua dels records fixats amnèsies d’evocació Les amnèsies de fixació es presenten sovint en…
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina