Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
xiruca
Tecnologia
Bota flexible, de sola gruixuda de goma vulcanitzada, i feta de tela resistent, molt popular entre els anys cinquanta i setanta.
Emprades sobretot en treballs agrícoles i industrials i en l'excursionisme, el nom prové de la marca registrada Chiruca , modificació de la sabata amb sola de goma que l’empresari Esteve Fontfreda començà a fabricar a Tortellà Garrotxa els anys vint a partir d'espardenyes tradicionals d’espart Després de la Guerra Civil Espanyola, els anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Fontfreda Castañer, els quals perfeccionaren el calçat, convertint-lo en una bota de lona amb sola vulcanitzada inicialment procedent de pneumàtics, i el qual van registrar amb el nom de…
memòria ROM esborrable
Electrònica i informàtica
Tipus de memòria passiva únicament de lectura, que pot ésser esborrada i reprogramada per l’usuari.
És basada en la tecnologia FAMOS, és a dir MOS de porta flotant El dispositiu presenta dues portes superposades de metall o silici policristallí, una en contacte amb l’exterior i l’altra flotant dins de l’òxid Quan hom connecta una tensió elevada a la porta exterior i al drenador, s’injecta càrrega a través de l’òxid emmagatzemat a la porta flotant Aquesta càrrega impedeix que es formi el canal quan s’aplica una tensió usual a la porta, i fa que el MOSFET no sigui conductor, cosa que equival a dir que hi ha un “1” enregistrat en una cèllula determinada Si hom vol esborrar la informació…
cirrípedes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt relacionats amb els copèpodes, però molt modificats externament en l’estat adult.
Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i aliment Les…
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el…
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules…
modalitat
Lògica
Qualitat de les proposicions o dels judicis modals.
Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en establir la…
trànsit
Astronomia
Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les…
Els megalòpters
Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones…
neuròmer
Entomologia
Cadascun dels parells de ganglis del sistema nerviós d’un anèl·lid o d’un artròpode.
Els escorpins
Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina